Ha passat un any (i dos dies), i ningú l'enyora. Nin-gú. Albert Rivera dimitia com a líder de Ciudadanos després de la patacada electoral del 9-N i abandonava la política activa. La fita era insuperable: reduir el seu partit a la irrellevància parlamentària en qüestió de pocs mesos. Rivera va passar de cabdill ciudadaner a ciutadà vulgaris. Bé, no tan vulgaris: carn de premsa rosa pel seu romanç i paternitat amb una súper famosa com Malú; fitxatge estrella d'un despatx d'advocats que, fins i tot, ha canviat el seu nom per afegir el cognom de l'expolític; i escriptor de quarta. Ara bé, això de que ha deixat la política no s'ho creu ningú, i quan té la mínima oportunitat fica cullerada. I la pota, com si no.
Dues aparicions estel·lars de Rivera han fet aflorar un sentiment compartit per persones de ideologia, sensibilitat i condició ben diversa: el descrèdit. Concretament, dos personatges mediàtics de categoria: Joaquín Prat i Roberto Enríquez, 'Bob Pop', sotsdirector del 'Late Motiv' d'Andreu Buenafuente. Anem a pams: el de Cuatro al Día el destrossava després de sentir com criticava al partit taronja, a Inés Arrimadas i la seva estratègia actual, i feia vaticinis catastrofistes com que "en dos días, España puede ser Argentina". La rèplica: "a mí que te vayas de política por la puerta de atrás y luego vengas dando lecciones me hace mucha gracia. Se olvida que si no se hubiera creído que iba a ser presidente, eso que tanto critica no hubiese sucedido”
Clica a la imatge per veure el moment:
De la pulla de Mediaset, a la de Movistar+. Bob Pop ho feia a les xarxes, en analitzar el panel d'oradors convidats per Alberto Carlos en un seminari de comunicació i lideratge. Un exercici de pluralitat que fa esclatar cervells: Figo, Dimas Gimeno (expresident d'El Corte Inglés), l'opositor veneçolà fugit a Espanya Leopoldo López i Alberto Ruiz Gallardón (el flirteig de Rivera amb el PP ja és descarat). La tria esgarrifa a Enríquez, que el col·loca més a la dreta que VOX: "sospecho que a Abascal no le admitió POR ROJO".
Rivera ha abandonat definitivament el seu taronja habitual i ara tira més cap al roig: no l'ideològic, si no per com li deixen les galtes cada cop que fa d'estadista mestretites... i frustrat.