Albert Rivera s’ha aficionat a un joc molt perillós: encendre els ànims de la ciutadania per intentar recollir els fruits de la crispació. Altsasu, al novembre del 2018, i Errenteria, a l’abril d’aquest any, són dues de les localitzacions on el líder de Ciutadans ha dut la seva provocació els darrers mesos. A Catalunya, els membres del partit taronja han pensat que seria una bona idea inflamar els familiars dels presos polítics catalans, i últimament han dut les seves rebequeries a Amer i Torroella de Montgrí, els pobles de Carles Puigdemont i Dolors Bassa. Però la visita de Rivera ahir a Ugao, el municipi on va néixer Josu Ternera, ha estat la gota que per molts ha fet vessar el got.
A les crítiques ferotges d’alguns periodistes com Pilar Rahola o Jair Domínguez, avui cal afegir el davantal que Jordi Basté ha fet sobre el líder de Ciutadans a El món a RAC1. Un monòleg de 5 minuts que deixa el diputat espanyolista com un drap brut i que demostra que fa política incendiària: “Ahir, Albert Rivera va passejar-se per Ugao, el poble de Josu Ternera, on a les darreres eleccions espanyoles Ciutadans va treure només 37 vots i on ni tan sols ha presentat candidatura a les municipals de diumenge”. Rivera va a fer campanya electoral a un poble on no es presenta. Així que és força clar: si els veïns no el poden votar, perquè la seva papereta no hi és, el líder de Ciutadans munta el numeret perquè el vegin els de fora.
En Basté assenyala la contradicció de Rivera i el deixa en evidència: “Albert Rivera no va parlar amb la gent. No s’hi va ni acostar. No va preguntar per què en aquell poble tan poca gent el vota”. Rivera no té cap interès en els vots d’aquells veïns. Sap que la crispació a Ugao li suposarà guanyar vots en alguna altra zona d’Espanya. “Rivera va preferir passejar-se com si fos el protagonista d’un reality show per sortir a la tele tres minuts. I ho fa perquè la democràcia l’ampara i ho anomena dret de manifestació. Tot i que segurament si fos a l’inversa i la manifestació fos al davant de la seu de Ciutadans, en dirien escrache”, continua el presentador d’El món a RAC1.
El periodista acaba el seu speech matinal amb una crítica mordaç pel paperot de Rivera el dia que es van constituir les Corts: “Les persones, a un polític li reclamen voler governar, no voler guanyar. Rivera està perdent la humanitat. Vol guanyar, no vol governar. I parlo de Rivera, no de Ciutadans. No té res a veure l’actitud d’Inés Arrimadas davant dels presos que la que va tenir Rivera dimarts al Congrés. Podem discutir el recorregut polític d’Arrimadas amb els presos. En l’aspecte personal, dimarts es va aixecar del seu escó, va fer dos petons a Jordi Turull i va donar la mà a Josep Rull. Albert Rivera, en canvi, va buscar la foto. La rancúnia mai és bona consellera, i algú hauria de dir-ho a Albert Rivera”.
En política no s’hi val tot. Potser Rivera no ha calculat els riscos de la seva estratègia piròmana. O sí. Sigui com sigui, mai està de més recordar el refranyer popular: qui sembra vents, recull tempestes.