Polític. Advocat. Escriptor. Director de màster. I ara, columnista. Dit així, hom podria pensar que parlem d'un home o una dona excelsos, preparadíssims, triomfadors. Un mirall en el que tots ens voldríem veure reflectits, per què no. Però sentim molt aixafar la guitarra al personal, perquè de moment no coneixem que el nostre personatge hagi tingut èxit en cap d'aquestes disciplines. En política va estar a punt de pillar cacho, però va malbaratar el seu momentum abraçant la dreta més dretanosa i reaccionària, i és clar: entre PP i VOX se'l van menjar amb patates. Ai, disculpin, que no hem dit encara de qui és tracta. Aquesta és fàcil, la veritat: Albert Rivera. Perquè sí, malgrat els seus fracassos múltiples i ridículs diversos, l'Alberto Carlos és com de la família. Ovella negra? Cuñao? Bé, aquí ja no ens mullarem, que cada casa és un món.
Tornem a l'inici, a la llista de professions del de Granollers al llarg de la seva vida. No n'esmentem dues per raons òbvies: la temporada que va passar de becari en una entitat bancària ni quan feia de personatge televisiu en programes d'entreteniment de La Fábrica de la Tele. Un concurs d'oratòria presentat per Ruth Jiménez, fent tàndem al jurat amb Mercedes Milá. Rivera era molt jove, volia menjar-se el món i menjar-li el tarro a la gent. 'El comecocos' era el títol del programa, no direm res més. Va caure bé a les cúpules de les empreses, les audiovisuals i les de l'IBEX. Allò li va obrir les portes de la política. Bé, això i haver-se afiliat a les Nuevas Generaciones del PP, fent contactes que després aprofitaria per muntar el seu partit, el dels liberals i anticatalans obsessius. La resta és història, però potser va ser el moment més àlgid de la seva carrera. Després només ha anat a pitjor.
El curiós pas d'Albert Rivera pel mercat laboral després d'ensorrar Ciudadanos
Després de la patacada descomunal en les eleccions de 2019 i de la seva dimissió com a number one dels taronges, Rivera va incorporar-se al mercat laboral en un despatx d'advocats del que el van acomiadar de males maneres amb acusacions de dropo. També va provar sort com a escriptor, presentant unes memòries que són un desastre editorial, però un motiu per pixar-se de riure per als lectors. En quant al tema del Máster en Lideratge, què podem afegir a tot el que hem escrit, llegit i sentit sobre el tema? Doncs que sembla una broma i una presa de pèl vendre't com un formador de futurs estadistes quan tens el currículum de Rivera. Però vaja, és el mercado, amigo: els alumnes que hagin picat, en el pecat trobaran la penitència.
Rivera, ara columnista d'opinió: crítiques ferotges
L'Albert suma y sigue, acaba d'estrenar una nova feina, un altre més. Aquest diumenge ha debutat com a columnista en un digital, The Objective. Sense matar-se, una vegada al mes. Allà s'hi trobarà a gust, al costat d'Esperanza Aguirre o Fernando Savater. "Que la ley iba en serio" és el seu primer text, jugant amb el poema de Jaime Gil de Biedma, no ho ha fet mai ningú abans. Així de trencador n'és. Dedica les seves línies, moltes i molt ensopides, per cert, a vantar-se de ves a saber quina rectitud i responsabilitat de la pràctica política, dibuixant-se com un mite moral, etcètera. A veure: avorreix les mosques, diguem-ho clar. I no, no ha rebentat les xarxes. Més aviat ha passat de puntetes. Això sí, en quant a les reaccions dels lectors, molts li fan un traje guapo, guapo: "Vaya mojón". Però hi ha més...
Albert Rivera, de professió... ni idea. El que calgui perquè li facin casito i omplir el seu ego.