Aquest divendres vam veure Albert Rivera a la gran festa fatxa de Mario Vargas Llosa que el Nobel peruà va organitzar en una finca de Madrid. Un sarao amb dinar, capea, flamenquito i centenars de convidats de la derechona pota negra. L'expolític i enterrador de Ciudadanos arribava dels primers a la cita, no es volia perdre el tiberi i la gresca amb els seus iguals. Però no siguin malpensats, que el català s'havia guanyat l'esbarjo suant la cansalada. Sí, perquè tot i que no treballi en la política ni en l'advocacia (se'l van treure de sobre per dropo, sembla ser), almenys manté una altra feina. Una d'al·lucinant, per pixar-se de riure, però real. Director de màster en lideratge polític. Ell, forjador de líders. Clar que sí. Esta enfeinadíssim.
El curs en el que Rivera garanteix modelar els mandataris de demà cerca nous pardalets que es deixin una bona pasta en la inscripció i matrícula. Entenem que deuen d'haver-hi bufetades per ser un dels escollits, perquè qui no voldria tenir de professor i assessor a l'Albert, o a Margarita Robles, Toni Cantó, Albert Boadella, Jorge Bustos, Begoña Villacís o Alberto Ruiz Gallardón, oi? Doncs sembla que o no tantes com voldrien o cap ni una, perquè han hagut de llançar una campanya de màrqueting i publicitat impresionant, potentíssima, radical i trencadora. A l'altura del mateix màster. Se'n poden fer una idea del resultat.
Un vídeo de 35 segons que és l'antítesi del lideratge, però també de la comunicació i de la ciència publicitària. Un despropòsit fet de qualsevol manera, atrotinat a l'extrem. Rivera està tan pagat de si mateix que creu que ell sol omple la pantalla, i que entre les seves paraules i el to de veu és una mena de flautista d'Hamelin en plena forma. T'has de esforçar per d'entendre el que diu a càmera, has de pujar el volum al màxim i seguir els llavis de l'orador per no perdre el fil. L'Albert fa promeses i ven motos gripades: "Si quieres mejorar tu capacidad de comunicar en público, si te gustaría saber cómo se construye o se lidera un equipo. Si quieres conocer los entresijos de las campañas electorales o la gestión de una crisis. Si te apetece venir con nosotros a Bruselas en una estancia en Bruselas con los mejores líderes europeos. ¡Únete a nosotros!”. I tot això sense riure en acabar, increïble.
El vídeo és de començaments d'octubre, però no s'ha convertit en viral fins aquest cap de setmana. Imaginin la repercussió que n'ha tingut. I si n'està gaudint, li fem un spoiler: no és per la seva excel·lència ni per enganxar al públic. La raó és el nivell paupèrrim que demostra, en tots els sentits. La riota de la xarxa, com tant li agrada. Li diuen de tot; pel contingut, per la posada en escena, per l'execució: "Él, que no lideró una mierda y que su equipo está en la ruina más absoluta", "plano inclinado. Pico de mesa. Enchufe. Eco en sonido directo. ¿Qué liderazgo ni qué niño muerto?", "lo ideal sería vocalizar y que te pongan un micrófono". Quin èxit.
La política no ha perdut gaire amb la seva marxa. El Dret, encara menys. Això sí, com a humorista apunta maneres.