Albert Rivera torna i, trencant la dinàmica dels darrers temps, no és per una qüestió dels seus amors i desamors, de la seva passió desfermada o del rebuig que li provoquen algunes exparelles. L'advocat, professor i expolític català acaba d'estrenar-se en la moda dels pòdcasts, univers que com està quedant demostrat, serveix per posar un micròfon al primer que passa per davant teu. I com passa a tots els mitjans, alguns paguen la pena; moltíssims, no pas. Això, clar, sempre que no siguis un espectador molt concret, que troba l'humor sota la pedra més grisa. Aleshores sí, aquest pòdcast en concret és el teu. I el de Rivera, creador i enterrador de Ciudadanos.
El programa en qüestió el presenta un paio amb fixador i aspecte neoliberal com l'Alberto Carlos, on es parla d'economia, de política, d'empresa, d'emprenedoria, educació, èxit. D'arreglar Espanya. És a dir, de l'Albert, sempre segons la seva perspectiva de la història. Aquella que l'ha convertit en el cap d'estudis d'un Màster de Lideratge on ha col·locat els seus partners in crime del Congrés. És ben segur que una de les classes del curs tingui com a material didàctic l'entrevista a Rivera, no tinguin cap mena de dubte. Quina autocomplaença. Quin concepte d'ell mateix. Quina barra.
"Para un emprendedor como yo", comença el vídeo que arrasa a les xarxes socials, com a exemple pràctic de deliri de grandesa. "Llegué al convencimiento de que la España que yo soñaba no iba a ser posible". Bé, això i que vas malbaratar més de 50 diputats per les teves ànsies personals, i a la repetició electoral el PP i VOX et van fagocitar. La megalomania del de Granollers arriba a extrems de vantar-se de la seva connexió amb Obama. El nord-americà, per si no ho sabien, dedicava nits completes al despatx oval i l'Air Force One per estudiar la vida i miracles d'aquell fenomen que es despullava per la unió d'Espanya i Catalunya. "Se sabía toda mi biografía. Sabía lo que era Ciudadanos, la ideología, el proyecto. Todo". Després, cites d'Stephen Hawking i victimisme: ell volia canviar les coses, però les urnes van ser cruels. Cap autocrítica. I la rematada final: defensar que els milionaris se'n vagin d'Espanya a paradisos fiscals, perquè "la clase productiva somos minoría". Un altre patriota de polsereta que fotrà el camp quan arribi el moment. Rivera's style.
La conya a les xarxes socials és majúscula, i òbviament proporcional al nivell de les afirmacions messiàniques d'un Rivera lluny de la realitat. L'han trossejat, és així. Com a numeret còmic, sempre agraïm les seves reaparicions. Com a símptoma del pensament polític que ens envolta, una meravella saber que ara el seu discurs només ha quedat per a pòdcasts i youtubers. Lluny del Parlament, lluny de les institucions. També de Catalunya i el català. Bye-bye.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!