S'acosta el dia. No direm "per fi!", perquè l'interès era baix o inexistent, però s'ha fet esperar. El llibre del ciutadà vulgaris Alberto Carlos Rivera, aquell amb el que porta des del febrer fent-nos la murga, és a punt d'arribar a les llibreries. "Un ciudadano libre" havia de presentar-se per Sant Jordi, però la pandèmia ho va alterar tot. Segurament, un dels danys col·laterals més benignes de tot aquest drama sanitari sense precedents. 5 mesos després, però, a Rivera i Planeta els exemplars els cremen a les mans i el posen en circulació. I qui millor per fer d'home anunci que el mateix autor, que ha trobat un forat per fer la promo entre canvis de bolquers i el seu horari de feina d'advocat important.
Aquest vídeo que circula per les xarxes és el discurs xarrupacervells de l'exlíder de Cs, a l'estil dels venedors porta a porta que actualment han quedat demodés. Exactament igual que ell o el partit al que va portar de la ignomínia a la irrellevància. Un bagatge del que Rivera se sent orgullós i del que extreu les batalletes de polític jubilat que omplen les planes del llibre. "Albert llama a su puerta": es presenta amb aquesta cara de bon jan que no es creu ningú i un discurs llastimós que fa les delícies dels internautes, que li tenen ganes. El paperot de la seva reaparició ens ha fet retrocedir en el temps, fins a aquella època en la que qualsevol de les seves piulades, vídeos o manifestacions públiques semblaven sortides d'un Club de la Comèdia de quarta divisió. Les reaccions? Llançament de tomàquets, pebrots i ous virtuals, i molta, molta conya.
Ha passat de vendre motos a vendre llibres. Tots de dubtós gust i qualitat. També podria vendre locions per fer créixer els cabells, per tots els que ens ha volgut prendre al llarg d'aquests anys.