La guerra de l'espanyolisme contra els catalanoparlants no s'atura mai. Catalans, balears i valencians son a la diana dels de sempre, la crosta monolingüe. Hi ha foc en tots els fronts: els atacs venen de la meseta, però també dels nostres conciutadans. El gran actor Pep Cruz pot oferir el seu testimoni de fa un parell de dies, insultat i escridassat per l'empleat d'una botiga de telefonia del centre de Barcelona. Això per no parlar de representants dels poders públics: no cal recordar que estan fent els jutges amb la immersió a l'escola. I és clar, la classe política i aquells que tenen responsabilitats de govern. Com per exemple, una alcaldessa. La de Navarrés, al País Valencià. Estela del Carmen Darocas, la de la foto. És del PP, per a més senyes. I porta molt de temps al capdavant del consistori, des de 2011. Una dada que és la més trista de totes, saber que la majoria dels 3.000 veïns de la localitat voten a una hater de primera... i a una illetrada de traca i mocador.
L'Estela és habitual d'un programa de tv de Televisió Comarcal, a València. I ha aconseguit una fita: un ridícul tan espantós que ha disparat el comptador de visualitzacions del BDC, espai de debat que ha esdevingut viral aquests dies. Bé, gràcies a ella però, sobretot, a la impecable, sensacional i directíssima repassada que li va fer l'escriptor, filòleg i professor d'universitat Ricard Chulià Peris. Va desballestar les bajanades antivalencià i anticatalà de l'alcaldessa amb mestria. Anem a pams. Tot comença al voltant d'un llibre d’Antoni Rubio, 'Valencianisme líquid', detonant de la primera ximpleria de Darocas: “Los castellanoparlantes en la Comunitat Valenciana no contamos para nada, somos excluídos. Nos imponen el valenciano". No deia que el seu poble té l'anomenada excepció lingüística, és a dir: no estan obligats a ensenyar obligatòriament el català. Chulià li va aturar els peus, és clar. Primer mastegot.
El fil del filòleg és la crònica d'un disbarat. Darocas continua amb "el castellano es el idioma de los españoles. Somos españoles. Luego valencianos. Tenemos más derechos". El castellà és superior, i punt. Si això no és supremacisme, que ens facin un croquis. En Ricard li etziba: "Si hi ha una llengua discriminada a València és el valencià". La resposta? Dir que és que els nens i nenes, com els 4 fills que en té ella, no poden ser sotmesos a aprendre la llengua per nassos. Pobrets, que no tenen facilitat. Quina llàstima. Per a l'anglès sí, que és una llengua útil, no com aquesta cosa que parla la gent rara i poc espanyola. Una altra cosa seria veure com el parlen, perquè casa seva no seria l'ambient ideal per aprendre idiomes que no siguin el cristiano. N'hi ha prou amb demostracions d'ignorància i atreviment com les seves.
La conversa va avançant i el ridícul de la Darocas, també. Evidentment la 'pepera' és una inculta sobre el valencià. Però vet aquí que en un moment donat surt la grossa, la mare dels ous, la raó del seu odi visceral i menyspreu total. El valencià és català. Catalunya caca. En el seu deliri, intenta quedar per sobre d'un filòleg analitzant paraules. I la bufetada dialèctica és instantània. Pregunta fatxenda: "¿'Aleshores' de dónde viene? Del catalán". En Chulià: "Aleshores ve del llatí, ad illas horas, que dona llavors de manera col·loquial i aleshores de forma cultista. I és exactament igual en català que en valencià". La cara de la senyora, un poema. Però com que sempre poden caure més baix, hi torna: "Bueno, pues... otra palabra...". Què vols tassa? En Ricard te la posa amb gust: "Parlar és català o valencià? Nas és valencià o català? Boca és català o valencià? Orella? Son diferents? No". L'Estela, ni idea. L'escriptor va més enllà: "A Navarrés teniu una llengua molt particular. És diferent el castellà vostre que el de Toledo? Son idiomes diferents?". Apa, a mocar la iaia.
Està bé, entenem que a la caverna la foscor, la humitat i la ferum fa difícil relacionar-se amb el món de manera correcta, natural i sana. Però quan surts a defensar que estàs encantat de la vida amb la teva misèria, potser aniria bé preparar-se una mica... o dir que tens mal de cap i no anar a un plató de televisió. Després passa el que passa.