La 67a edició del Festival de Cinema de Donostia s'ha posat en marxa, i un dels aspirants a guanyar la Concha d'or és un dels pocs 'espanyols' que poden presumir de guanyar un Òscar: Alejandro Amenábar. Les cometes en parlar de l'origen del creador de 'Mar adentro' o 'Los otros' no són casuals, ja que el cineasta va néixer a Xile, després de que la seva família fugís de l'Espanya franquista. I aquest origen és, precisament, un dels arguments de la legió de 'haters' que es multipliquen a xarxes després de llegir l'entrevista que ha concedit al diari 'El Mundo', on parla de "Mientras dure la guerra", la pel·lícula amb la que competeix a la secció oficial. Una cinta sobre la guerra civil i que s'endinsa en el famós episodi de Miguel de Unamuno al Paraninfo de la Universitat de Salamanca, on va dir a Millán Astray, fundador de La Legión, allò de "venceréis, pero no convenceréis". 

Tràiler "Mientras dure la guerra", Alejandro Amenábar

I sí, Amenábar no està gens convençut dels postulats del franquisme, que va deixar una herència vergonyant a Espanya. Ho explica sense gaire embuts a les pàgines del diari, inflamant l'orgull dels nostàlgics del dictador i d'un sector ben ampli dels trifachitos. "Franco flota ahí como un fantasma y la España actual es la que él ideó. Encontró la corona en el río y se la puso a quien él decidió". I així portem 42 anys de transició, o com ell mateix assegura, de "la ley del olvido y borrón y cuenta nueva". La presència extracorpòrea del que encara descansa al Valle de los Caídos ha fet, fins i tot, que hagués de buscar finançament lluny dels mitjans habituals. L'espectre té els tentacles molt llargs, i els treu de la tomba quan convé. Fantasma o, en paraules de l'Alejandro, un 'pare' anomenat Darth Vader: "Hay algo de padre en Franco". Un pare del que sortir corrent, però. Com de Hermann Tertsch, columnista i eurodiputat de VOX, que encapçala l'aquelarre contra ell.

 

Hermann Tertsch  Cuatro

Alejandro Amenábar EFE

El reguitzell d'atacs contra el director de la pel·lícula és esgarrifós, tot i que no en sorprén. I la raó de tot plegat la dona el mateix autor: "Somos una generación a la que se ha ocultado la Guerra Civil". Furgar a la ferida que el feixisme va provocar a la societat d'aquella Espanya és gairebé un tabú. No sigui que les generacions més joves descobreixin d'on venim... i cap a on hi anem.