Fa uns dies es va engegar a Twitter un divertimento consistent en saber a quin altre personatge famós s'assembla el nou cap de files del PP català, Alejandro Fernández. Cadascú hi dirà la seva. A qui s'assembla no està clar. El que és segur és de què no té aspecte: d'algú que s'aniria a fer un cafè amb Pilar Carracelas. I viceversa.
TV3
La periodista era aquest dijous una de les tertulianes d'El món a RAC1 a Can Basté. I el polític era avui l'entrevista principal a primera hora del matí. Un Fernández que es mostrava molt contundent en la seva anàlisi del president de la Generalitat, Quim Torra, "no m'he trobat oficialment amb el president ni tinc intenció de fer-ho. Crec que és un activista i no un polític. Torra està incapacitat des del punt de vista polític". Un Fernández considerablement "vehement", segons li ha dit Carracelas, a l'hora de parlar del suposat supremacisme de Torra.
Efe
I exposa: "a qui he sentit utilitzar termes de sang per parlar de la relació d'Espanya i Catalunya és a Rajoy. Pablo Casado va parlar fa poc de la hispanitat com l'etapa més brillant de la història de la humanitat. La paraula supremacisme tracta de reivindicar la superioritat d'una cultura, una llengua sobre una altra". Carracelas li recorda un article de Torra al diari elmon.cat on "parla clarament de la gent que odia el català". "Jo crec que no", puntualitza Fernández. "No és el que vostè cregui, és el que diu l'article". L'article en qüestió, de fa sis anys, és aquell que fa referència a un llibre de Manuel Folch i Torres que llegia de petit, un recull de faules, De quan les bèsties parlaven.
"Ara mires al teu país i tornes a veure parlar les bèsties. Però són d’un altre tipus. Carronyaires, escurçons, hienes. Bèsties amb forma humana, tanmateix, que glopegen odi. Un odi pertorbat, nauseabund, com de dentadura postissa amb verdet, contra tot el que representa la llengua. Els repugna qualsevol expressió de catalanitat. Els rebota tot el que no sigui espanyol i en castellà. Tenen nom i cognoms, les bèsties", escrivia llavors l'actual president de la Generalitat, posant com a exemple un membre d'UPyD sulfurant bilis perquè en el vol d'una companyia aèria es va parlar català abans que castellà.
Sergi Alcázar
"Per què vostè diu que el 'bèstia' li diu a vostè?", li pregunta Carracelas a Fernández. "Jo no m'hi sento identificat, però ell donava per fet que tots odiem el català, ho va fer de manera col·lectiva. Vol que li faci una anàlisi sintàctica?". "No, vull que tingui sentit comú". "El que l'ha de tenir és el president Torra i demanar perdó per un escrit d'aquestes característiques". Pim-pam-pum. Com una partida de ping-pong a la taula de RAC1. "La gent que odia una cultura és una gent totalment reprobable", continua Carracelas impertèrrita en la seva crítica. I Fernández en la seva contra-crítica: "és la seva interpretació".
Carles Palacio
La cosa s'anava tensionant i comencen a dir-se de tot menys guapo. La periodista l'acusa de d'estar fent una "manipulació burda". I ell li diu "palmera de Torra" amb d'altres paraules: "Estaria prou bé que el senyor Torra es defensés a ell mateix amb la mateixa vehemència que vostè". Carracelas: "Això m'indigna!". Fernández: "A mi m'indigna el discurs de Torra i em sembla increïble que vostè el defensi". Ella s'hi torna: "El que a mi em sembla increïble és que vostè manipuli l'article de Torra". Com ha acabat la tensió? Amb una ironia que tallava l'ambient: "El to, la manera d'expressar-se i la indignació implícita demostra els problemes de convivència de Catalunya. Ho hauria de revisar. Amb tota cordialitat", li diu el polític. "Doncs amb tota cordialitat, vostè hauria de revisar la manera com manipula Torra". Després de la trobada, segur que Fernández voldrà canviar les sigles del seu partit. Perquè el PPC del Partit Popular Català s'assembla massa al PPC de la Periodista Pilar Carracelas.