Àlex Crivillé és un dels esportistes catalans més estimats. Campió de motociclisme, la seva bonhomia era cèlebre dins i fora els circuits. Aquest cap de setmana ha fet un pas més per arribar al cor dels catalans, portar la seva filla de 18 anys, la Maria, a la Ràdio pública per explicar com va patir d'anorèxia i bulímia. Ell és la prova que tenir-ho tot no vol dir que no tinguis problemes. L'Àlex i la Maria Crivillé, pare i filla, a El suplement de Roger Escapa detallen com es conviu amb el trastorn de conducta alimentària de la Maria; una afectació que va començar a tenir amb 12 anys, quan era adolescent, arran del bullying que patia a l'escola. La Maria llueix fotos precioses a Instagram i parla com una adulta. Maca per dins i per fora.

Maria Crivillé: "Ara ja parlo de la recuperació, però recaure-hi és molt fàcil perquè el camí ja el sabem. Tinc un trastorn de conducta alimentària. Em deien 'Mira l'anorèxica' o 'mira la bulímica'. Als 12 anys patia d'anorèxia. Em vaig adonar que tenia el problema quan era ballarina. A l'escola veien que el meu rendiment no era el mateix. Jo no ho veia com un problema sinó com un joc: quan arribi al pes que jo vull, paro. I seguia. Un dia la mare em va veure nua a l'emprovador per comprar roba i ho va veure. A l'escola em deien "a Maria està grassa'. Creia que ho feia per aprimar-me però no. Aprimar-me era la superfície, pagues amb el menjar altres problemes com el bullying, no sentir-te a gust enlloc, problemes a casa... Tot neix del bullying escolar. Va a més, no és un dia o una setmana, són mesos i anys. Al principi era dir-me gorda i després em roben la maleta, l'estoig, m'empenten per les escales... Se t'acumula tot. No vaig demanar ajuda. Ningú és tan valent per superar això sol. No avergonyir-se'n. Creia que era culpa meva que m'ho fessin".

Àlex Crivillé GTRES
Àlex Crivillé GTRES

Àlex  Crivillé: "Jo també he seguit teràpia de família. He viscut pares amb fills que no se'n van sortir, M'emociono sentint-la, jo l'he vist quan era una altra. Estic orgullós, ho ha superat, s'hi ha sobreposat. Això enorgulleix. Sentir-la parlar com parla de bé m'omple moltíssims. Quan vaig saber que patia d'anorèxia em vaig sentir malament. La veia aspra, pàl·lida... la vam ingressar a Vic i cap paràmetre quadrava. Molta feina a fer. La vam canviar d'escola cinc vegades. Tants canvis van impedir un grup d'amigues fix. S'ha sentit molt sola durant anys."

L'ingrés què suposa? Maria: "En 3 mesos no em puc aixecar del llit. Esmorzes, mires la tele, venen els pares, pintes mandales, jugues a jocs de taula. Les de 14-15 anys érem les petites, quan jo vaig sortir entraven nenes de 8 anys, després de la pandèmia. Ara tinc bona relació amb el menjar. El menjar no era el problema, tapava els problemes. Quan tinc un dia dolent haig de vigilar perqué la meva via d'escapar és el menjar. He treballat molt, ara en prevenir les recaigudes. Recaure no és dolent, se n'aprèn. En els anys foscos vaig començar no menjant però el meu cos necessitava menjar i vaig passar de l'anorèxia a la bulímia, menjo, m'afarto i vomito. Em sentia plena i buida alhora. Què m'ha ajudat? Els gossos, els cavalls, la teràpia la música, en especial Dani Martín. Ell em va trucar pels 15 anys que vaig complir sola i ingressada". Maria Crivillé, una geganta.