Un dels programes més imprescindibles de la graella de TV3 és, sense cap mena de dubte, el Sense ficció. Un Sense ficció que aquest dimarts a la nit posarà la pell de gallina pel que es veurà i se sentirà. Duu per nom 'Et faran un home', aberrant i repugnant frase que s'escoltava quan molts nois havien d'anar a fer la mili a l'exèrcit espanyol, una pèrdua de temps eterna, absurda i abjecta, on s'enviava a molts nanos que acabaven de fer divuit anys a fer de soldadito español, passar mesos formant, passant revista, desfilant i fent pràctiques militars... per no parlar de les salvatges novatadas. Et faran un home, es deia, per justificar segons quines barbaritats, amb una idea malaltissa i mal entesa de què significava ser un home, que segons ells, havia de ser un tipus masclista, violent i a qui se li donessin bé les armes. Aquesta Nit Sense ficció serà especialment colpidora perquè sota aquesta frase d''Et faran un home' s'amagaven i es justificaven pràctiques salvatges i denunciables que fan esgarrifar: homes víctimes d'assetjaments i abusos a la mili trenquen el silenci aquesta nit. Aquest és el primer documental que destapa els abusos a casernes de tot Espanya:
Un d'aquests testimonis, una d'aquestes confessions, la fa en primera persona l'Àlex Gorina. L'estimadíssim crític de cinema, icona d'aquest país, una de les persones més entranyables, bona gent i una eminència en el setè art, que fa poc va anunciar que es jubilava després de molts anys regalant als oients de Catalunya Ràdio els seus coneixements a l'imperdible programa 'La finestra indiscreta', s'obre en canal per explicar en primera persona el malson que va viure quan va fer la mili els anys 1976 i 1977 a Melilla.
Gorina va viure un infern en què va ser víctima d'abusos i maltractaments, forçat a fer contraband i, com tots els seus companys, sotmès a un règim disciplinari absurd i criminal que fins i tot es va cobrar vides. L'avançament del relat esfereïdor de l'Àlex sobre què va viure et glaça la sang. Recorda com "Em va despertar un sergent i em va dir: 'Vine amb mi'. Quan vaig entrar, em vaig trobar que n'hi havia dos més. I llavors es van tirar damunt meu. Estaven borratxos, evidentment, com gairebé sempre. I em van despullar". I el van violar. Una barbaritat que l'Àlex està convençut que no li va tocar patir només a ell: "Em resisteixo a creure que, en tota la història de l'exèrcit espanyol de tota la vida, jo hagi estat l'única persona que ha estat violada". Per no parlar de les tortures: cops de puny, cremades a les extremitats, ganivetades, trampes..., formaven part d'una mena d'instrucció paral·lela a nombroses casernes de tot Espanya.
De forma arbitrària molts joves reclutes vivien un malson que no van explicar mai a les seves famílies per no fer-les patir. Homes que trenquen el silenci després de més de 30 anys d'opacitats i oblits que han aportat impunitat a l'exèrcit espanyol, denunciant per primera vegada uns fets que encara no s'han reparat. Tal i com recorda TV3, "les víctimes conviuen algunes d'elles amb estrès posttraumàtic i amb teràpia psicològica. Els Serveis Informatius de 3Cat han posat a disposició de qui vulgui donar el seu testimoni una adreça de correu electrònic darrere de la qual hi ha periodistes experts en atenció a les víctimes: bustiadenuncia@3cat.cat". Aquesta nit, un Sense ficció imprescindible.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!