L'espera s'està fent eterna. Ja són 8 mesos llargs sense veure en acció la millor jugadora de futbol de tot el món, Alexia Putellas. La migcampista barcelonista, doble Pilota d'Or i premi The Best de manera consecutiva, es recupera del contratemps espantós que va patir el passat 5 de juliol, quan es va trencar el lligament creuat del genoll esquerra durant un entrenament amb la selecció espanyola a poques hores del debut a l'Eurocopa. Es tracta d'una de les lesions més greus que pot patir una esportista, la recuperació és lenta i s'ha d'anar amb tota la cautela. Exactament el que està fent la de Mollet del Vallès, que no vol córrer riscos. Ara bé, no deixa ni un segon d'acompanyar l'equip, ja sigui en cos o en ànima. És la capitana i exerceix com a tal.
Malgrat l'aturada forçosa, Putellas segueix enlluernant i recollint distincions. Que ho hagi de fer lluny dels terrenys de joc explica a la perfecció l'enormitat de la seva figura. L'últim és el Premi Nacional de l'Esport espanyol, que rebrà el pròxim 18 d'abril a El Pardo. En el seu cas rebrà el "Reina Letizia", tot i que no tenim gaire clar que l'esposa de Felip assisteixi a l'acte. El seu compromís amb l'esport femení (i el Barça) és escàs i forçat, té un historial força conegut. L'única esperança és que la seva presència faci feliç la seva filla Sofia, amant del futbol i jugadora en actiu. Si no ho fa per ella, apostaríem un dinar a que trobarà qualsevol excusa per saltar-se la cita. Sigui com sigui, l'impacte de l'Alexia augmenta dia rere dia. Cada cop són menys els que no saben qui és... i els que no la reconeixerien pel carrer.
Alexia Putellas, la jugadora més famosa del món, sap passar desapercebuda
Hem de dir, però, que la '11' culer té un do: sap camuflar-se i passar desapercebuda. Sembla mentida, sí, però és real. Ho va aconseguir durant una excursió a Sagunt i les seves platges fa algunes setmanes, acompanyada per Olga Ríos i una famosa de Telecinco com Violeta Mangriñán. L'uniforme "de paisà" de la jugadora funciona, cosa que segurament agraeix per poder portar una vida normal. Potser hi ha qui atribueix aquest èxit a la localització geogràfica: vaja, que si en comptes de a València fes el mateix a Barcelona estaríem parlant d'una altra història. Però no, l'Alexia és una mestra de l'escapisme, una reina de la discreció. Els veïns de l'Esquerra de l'Eixample, al bell mig de la capital de Catalunya, no la van detectar fa algunes hores mentre passejava amb la seva gosseta Nala.
Els veïns de l'Eixample al·lucinen, no van detectar que Alexia passejava prop de casa seva
L'Eixample és una de les zones més poblades de les urbs europees. Hi viu un munt de gent, donem fe. Per molt que ens sorprengui, l'enorme volum de vianants que recorren els seus carrers el converteixen en un amagatall perfecte. Qui hauria de dir que aquella noia rossa, amb gorra i una petita pomerània lligada a les seves mans que caminava pel Carrer d'Aragó entre els de Rocafort i Entença, fos la mateixa persona que idolatren pel que fa amb una pilota als peus, oi? Doncs és el que li ha passat a més d'un i una que ha vist la publicació de la crac blaugrana. "M'estàs dient q allò de darrere es casa tevaaaaaaaa?", li diu una usuària a una altra que viu a la zona. La resposta, embogida: "Calla no m'hi havia fixat, que booooo!. Hahaha, tant de bo haver-me-la trobat!". Un altre li etziba una frase que ens representa a molts: "Te cruzo por esa taberna gallega de ahí atrás y te invito un pulpo, minimo". I tant. +1.
S'ha d'anar ben atent pel carrer, quan menys t'ho esperes tens davant una geganta mundial. Brava.