L'enèsim escàndol que ha sacsejat la selecció espanyola de futbol sembla que s'ha calmat definitivament. A les 4:30h de la matinada acabava la nit més llarga, la més convulsa, incerta i agra. Les jugadores, atònites per la convocatòria basada en mentides de la nova seleccionadora Montse Tomé, rebien l'amenaça amb claredat: si no es presentaven a la crida, la Federació arruïnaria les seves carreres deixant-les sense llicència. La seva mort professional. Amb aquest panorama van viatjar fins a València, seu improvisada de la concentració, deixant constància del seu disgust, malestar i oposició. Alexia Putellas, per exemple, matava amb la mirada a l'aeroport del Prat a les 5 de la tarda. Va arribar més relaxada entrada la nit, perquè van canviar el seu vol per una avaria, però sabent que les hores següents serien molt mogudes. Així han estat. Maratonianes. I amb cert gust de victòria. Amarga, però victòria.
Per què amarga? Primer, per haver forçat les coses fins a aquests extrems. Pel mal que s'ha fet a les esportistes. A les dones. A totes en general, però després podem entrar en casos concrets. Mapi León i Patri Guijarro, les primeres a demanar canvis i estar disposades a jugar-se-la. Van quedar exposades des del primer dia per exigir el que s'acaba de signar per escrit i amb nocturnitat en un hotel d'un camp de golf a Oliva. Van renunciar a guanyar un mundial amb una selecció liderada per Rubiales i Vilda. I després, amb la parella fora de circulació, encara han hagut d'aguantar el xantatge de Tomé i els directius convocant-les a la força. S'han acarnissat amb elles, però la seva dignitat les honora. I han vençut. Han tornat a casa sense càstigs injustos. Són heroïnes. Com la resta de les que han aguantat el pols.
Hi ha altres casos, com el d'Alexia Putellas. La persona que més ha acompanyat Jennifer Hermoso durant l'huracà del famós i maleït petó no consentit, i que ha estat assenyalada per la caverna 3.0 com a líder d'una revolta egoista. Algú que només buscava el seu benefici personal, manipuladora i recaragolada. És el que s'ha sentit en programes de ràdio ben famosos fins fa poques hores. Putellas, un cop aconseguit el compromís signat de canvis, renovació, igualtat i aire fresc, s'ha quedat a la selecció. S'han assolit els objectius comuns i ella, malgrat el desgast i l'atipament, posa també de la seva part. Podria posar vint mil excuses i marxar. Però no ho ha fet. I també li ha costat.
En què pensava Alexia durant les hores més difícils del conflicte? Doncs ho sabem. Els comptes a diferents xarxes socials de les grans protagonistes s'han mantingut mudes durant les passades 48 hores. Si més no, de manera oficial. Putellas, però, sí ha deixat un rastre secret en un compte alternatiu. Un detall molt tendre i que en diu molt: necessitava afecte, l'escalf de la llar. I aquí entra un dels seus grans amors, la seva gosseta Nala. Hem parlat d'ella en diverses ocasions, és un bon termòmetre de l'estat d'ànim de la crac mundial, i té Instagram propi. Cap a les 10 de la nit, poc després d'arribar a l'hotel de la concentració, penjava aquesta foto de l'animal mentre sonava una estrofa de la famosa cançó de 'Toy Story': "Hay un amigo en mí, hay un amigo en mí, cuando eches a volar y tal vez añores tu dulce hogar..." Necessitava la seva gran amiga, era un moment complicat. Preciós.
L'Alexia, sempre enorme. Irrepetible.