El Barça ha tornat a la competició de Lliga amb una victòria incontestable contra el València, 6-0. Un festival de gols per celebrar una data assenyalada, els 400 partits com a blaugrana de la capitana i estrella Alexia Putellas. Un registre a l'altura únicament de les escollides, i que a més a més ve acompanyat d'un legat històric i triomfal, tant de forma individual com pel que fa a club i selecció. El Johann va ovacionar la migcampista de manera insistent, reconeixent-li l'excel·lència aconseguida durant la seva trajectòria. Dins, però també fora del camp. Alexia és única.
Després de rebre una placa commemorativa de la marca, la de Mollet va continuar recollint recompenses. Una, esportiva: es va treure l'espina del penal fallat la passada jornada, tornant a marcar des dels 11 metres. Això és de futbolista enorme, de les que no defugen de la seva responsabilitat, de les que no tenen por. El gol és un premi a la seva constància. Després, en acabar, els homenatges van ser més íntims i personals. I molt gratificants.
Una de les persones més orgulloses a l'Estadi culer era la mare que la va parir, amb perdó. Elisabet Segura és fan incondicional de la número '11', l'acompanya en el camí, no la deixa caure i l'encoratja. La unió familiar és un dels grans tresors d'aquest clan, colpejat pel drama de la mort sobtada del pare quan la futbolista tenia 18 anys. "Allà on siguis, això és per a tu, papa", li va dedicar en recollir la primera Pilota d'Or). D'aquella tragèdia es van refer a base de coratge, d'amor, de sacrifici i de valors. I els resultats estan a la vista de tothom. L'Eli va saltar al camp per immortalitzar el moment, i Putellas va compartir la tendra publicació de la mama: una fotografia amb la crac mundial i una banda sonora molt especial, una cançó en català.
Es tracta d'una versió de la famosa "Sará perché ti amo" de Ricchi i Poveri, duo italià de finals dels 60 cèlebre per aquesta i altres cançons com 'Mamma Maria'. L'adaptació catalana és a càrrec de Buhos, que ha alterat lleugerament la lletra, actualitzant-la a un llenguatge més modern. En tot cas, la intenció original queda intacta, és una declaració d'amor: "Quina liada, serà perquè t’estimo. De matinada, noto que et necessito. Si et veig somriure, saps que de cop m’animo. Si em sento tan bé, serà perquè t’estimo". La mama sap triar bé els missatges, toca la fibra. "Seguim, semprexsempre", afegeix a la cita. Una postal ben bonica.
Felicitats, Alexia. Quina sort poder gaudir amb tu.