Si algú pensava que el conflicte entre la Federació i les jugadores havia arribat al seu clímax, que esperi assegudet. La nova junta directiva encapçalada per Rafael Rocha i l'equip tècnic liderat per Montse Tomé han fet saltar tot pels aires. Després de la dimissió de Luis Rubiales i el cessament de Jorge Vilda, les campiones del món van plantar-se. No n'hi havia prou. Volien més canvis per tornar a les llistes. La resposta? Una nova roda de premsa esperpèntica, ahir després de dinar, oferint la convocatòria per als propers dos partits. L'exculer Tomé citava a la majoria de les guanyadores del mundial, també a les díscoles Mapi León i Patri Guijarro. Deixava fora Jennifer Hermoso, víctima del masclisme de la Federació, presumptament per allunyar-la de l'enrenou mediàtic. Deia que estaven al seu costat al 100%. Mentida. Ni tan sols han parlat amb ella. Tampoc amb la resta de seleccionades, tret d'Athenea del Castillo, el cigró negre de l'olla. Les van amenaçar: si no es presentaven podrien perdre la llicència per jugar al futbol. Per exercir la seva professió. Ostatges. Punt.
Les jugadores s'enfilaven per les parets després de sentir la nova entrenadora, tantes falsedats concentrades eren massa fortes per ser veritat. Però amb el pas de les hores, la realitat era una i única: o acudien a la crida o perdien la feina. I així ha estat, les esportistes s'han presentat a la cita. A contracor, en mig d'un caos absolut, però han hagut de cedir al xantatge, la coacció i la violència federativa. Ara bé, aquí no s'ha acabat res. La guerra, de fet, acaba de començar. I el que s'ha vist durant aquesta tarda és una prova inequívoca.
Al matí eren jugadores com Misa o Olga Carmona, del Reial Madrid, les que arribaven a la concentració amb una cara de pomes agres incontestable. De fet, Misa responia taxativament a la pregunta de si estaven contentes amb la convocatòria. No, ni de broma. Aquesta tarda han estat les cracs blaugranes les que han sortit cap a València. Un grup nombrós però disgregat: unes en avió, altres suposadament en tren. Per exemple Mapi León, Aitana Bonmatí i Patri Guijarro, a les que no s'ha vist. En canvi, a Irene Paredes, Ona Batlle, Mariona, Cata Coll i Alexia Putellas sí que les han captat les càmeres. L'escena, de funeral. Però un amb molta mala llet. Normal. Només faltaria.
La mirada més matadora ha estat la de l'Alexia a l'aeroport d'El Prat. No anava contra els periodistes, evidentment, els destinataris eren altres. I ho saben. La cara de la de Mollet del Vallès paga, també les seves respostes. Curtes, directes i implacables: "Pero si está todo bien, ¿no?", deia. Més tard deixava clar que no han parlat amb la seleccionadora, i que se senten "mal, ¿cómo vamos a estar?". Tot això abans de desaparèixer per la porta d'embarcament i dirigir-se cap a València. Una ciutat on cremaran les Falles, però ara al setembre.