Nit apoteòsica a París per a Alexia Putellas. La futbolista catalana del FC Barcelona repeteix com a millor jugadora del món i s'ha endut el seu segon premi The Best. Imaginem que la del Mollet de Vallès tindrà unes vitrines gegantines a casa seva per encabir tants trofeus col·lectius i personals, està arrasant. I fent història amb majúscules: fer doblet amb les Pilotes d'Or no ho havia aconseguit ningú abans, però, a més a més, fer-ho al guardó atorgat per la FIFA ja és la repera. Com ella, vaja. Res de nou.
L'elecció de Putellas és una fita colossal, però també una injecció increïble d'energia i confiança per a una crac que fa massa temps que no pot jugar un partit de futbol. Una lesió greu pocs dies després de començar l'Eurocopa a Anglaterra la va apartar de la gespa: ja són gairebé 8 mesos K.O., esperem que el dia de la reaparició arribi ben aviat. Precisament per això hi ha qui no entén que hagi estat premiada, però sembla que són gent de memòria fràgil i selectiva. Que repassin la temporada anterior; fins i tot perdent la final de Champions les actuacions de l'Alexia eren sublims, dignes de la millor. Les seves rivals no s'han comportat a l'altura, la veritat. Aquest vídeo és revelador: Alex Morgan la saluda a contracor, Beth Mead el mateix, tot i que més descarat, però el premi se l'endú Vivianne Miedema, que ni la mira. Fatal. Alexia, mentrestant, tot classe.
Que hi hagi rebentats i rebentades és el peatge per ser algú excepcional, l'enveja és dolentíssima. No només Alexia és objecte d'aquest sentiment tan pertorbador i mesquí, també el Barça en general. I és que el club culer va abandonar la capital francesa amb l'orgull en màxims: a banda de Putellas, Mapi León , Lucy Bronze i Keira Walsh van resultar escollides al millor 11 de l'any. I en categoria masculina, triomfava Leo Messi, qui, malgrat que no vesteix la blaugrana, manté l'ADN Can Barça immaculat. Això no s'esborra ni s'esborrarà mai. Per tant, els barcelonistes tenien ahir molts motius de felicitat. I s'havia de celebrar.
Una celebració continguda, clar, però també espontània. D'aquelles que és difícil de contenir en determinats instants. L'Alexia ho sap molt bé, ella ha estat "víctima" d'un d'aquests rampells d'eufòria culer. Acabada la gala, Putellas atenia els micròfons de la televisió del club, i mentre agraïa el suport del cos tècnic i els professionals de la casa, algú importantíssim que no la perdia de vista llançava un crit valent i ben fort: "Barça!" La paraula màgica interrompia per uns instants l'entrevista de la migcampista, que reaccionava de manera impagable: se li escapava el riure. Per què? Perquè l'espontani VIP sembla ser que era el president Joan Laporta. Momentàs.
Ja ho diu la cançó: ser del Barça és el The Best que hi ha.