Segur que molts lectors culers com servidor deuen estar en aquests moments, amb un humor de gossos. Segur que molts aficionats del Barça avui estem tenint un mal dia, llarg, gris, penós, després de quedar eliminats amb el PSG... Doncs ara imaginin que a banda de ser culers, treballéssim de cambrers i haguéssim d'aguantar imbècils com els que s'ha trobat sovint un treballador d'un bar que ha dit ¡Hasta aquí!, fart de peticions miserables i de faltes de respecte... No sé vosaltres, però si avui jo em trobés amb un client com el que explica aquest home, ja us dic jo on acabaria el cafè amb llet: al seu cap. I és que no agraïm prou als cambrers la feina que fan, sovint una feina molt dura, de moltes hores, i alhora indispensable en aquest país. I no només això, sinó que alguns es creuen amb el dret de poder demanar el que sigui i de tenir actituds miserables amb ells. Anem a pams.
És el que ens han explicat al programa Aruser@s de La Sexta, l'humorning show d'Alfons Arús i la seva tropa, exitosíssim programa que et fa despertar i començar el dia amb un somriure d'orella a orella... tot i que en casos com aquest, ens faci posar de mal humor per com de pocavergonya es pot ser. Sovint, molts cambrers es passen bona part de la seva jornada laboral suportant peticions grotesques i fora de lloc dels clients que es pensen que la resta de la humanitat hem vingut a aquest món a servir els seus capricis. Molts cambrers han d'aguantar peticions absurdes dels clients, i tractes denigrants, i a sobre, callar i fer com si res per aquella imbecil·litat que es va inventar algú de que el cliente siempre tiene la razón. Me'n refoto jo d'aquesta mentida. Perquè hi ha clients que no sempre tenen la raó i que sovint, són menyspreables.
Un tiktoker, @soyfelber, ha explicat a través d'un vídeo al seu canal un exemple fefaent d'aquest comportament, cosa que ha recollit Arús i ha compartit la seva queixa. Explica el cambrer que "El chico me pide un café con leche y una tostada con mantequilla y mermelada. Cuando estoy yendo a la cocina el joven me grita: 'oye, perdona, la tostada me untas tú la mantequilla y la mermelada'. Me lo dice riéndose"... Només d'imaginar-me en la pell del cambrer, i més avui que estic calentet per l'eliminació del Barça, ja m'entren ganes d'untar, no la torrada, sinó la cara del client, amb mantega, melmelada i cola d'enganxar permanent. El cambrer, en un primer moment, pensava que ho deia de broma, però quan va tornar a la taula, "el cliente le recrimina que no ha hecho lo que le ha pedido".
El cambrer, al·lucinant, es pregunta a sí mateix si havia de fer-ho, per allò de "los clientes siempre tienen la razón", però una veueta interior li deia que "ni de coña lo hagas, porque vas a quedar como un imbécil. Este tío tiene dos manos, tiene pelos en los huevos, que se la unte él". Finalment, qui va poder més va ser la seva professionalitat i va accedir a la petició del client. L'honora. Però Arús ha dit que si li arriba a passar a ell, ni de conya ho fa: "Lo siento, pero yo no se la unto ni de coña. Que cada uno se lo haga. Yo no podría ser camarero acabaría muy mal con los clientes. A mi restaurante no entraría nadie".
L'entenem perfectament.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!