Alfonso Guerra és un dels personatges més sinistres de la política espanyola. Per a molts, va ser un dels motors del govern de Felipe González, l'home fort en l'ombra, el seu ideari. Però ell era, de mena, molt més desagradable que la pana que sempre vestia l'expresident del govern. I en la qüestió catalana fa temps que ha optat pel broc gros. "Torra está fabricando una incubadora de neonazis en Cataluña", "El independentismo ha hecho resucitar al franquismo", “Catalunya lleva 40 años con colegios controlados por ‘rufianes’ y TV3 es asquerosamente sectaria", "El discurso del rey fue impecable, justo lo que tenía que hacer" i coses per l'estil.
Un personatge funest. Que a més es veu a ell mateix com una mena d'oracle de la saviesa. La pitjor combinació possible. Aquest matí de dijous ha anat a parlar amb Carlos Alsina a Onda Cero. Potser abans de fer-ho l'esmorzar no li ha provat bé. Perquè la bilis que ha vomitat davant els micròfons era més desagradable que de costum. Especialment (què estrany...) parlant de Catalunya i els seus polítics. Si ell fos Pedro Sánchez, diu, no aniria a la reunió amb el president de la Generalitat, Quim Torra "salvo si fuera un antropólogo y me interesara un personaje exótico. Es un hombre de paja que está trastornado, como el que está en Bruselas, más propios de un zoo que de un político".
Però fa molt que Guerra no es pot posar en la pell de cap polític d'esquerres. Ell treballa més la dreta ultra. Insulta Torra, Puigdemont... i la resta de polítics catalans: "El Parlament catalán está donde el zoo", diu, com si hagués pensat l'ocurrència més original de la història. Alsina li respon: "Sí, en el Parque de la Ciudadela". I de fons se sent una rialleta del mateix Guerra, com si s'hagués fet molta gràcia a ell mateix... Comparar els polítics catalans amb els animals que hi ha a la vora. Quina ocurrència... 'Humor se escribe con G, de Guerra'. Però amb la 'G' també comencen altres adjectius que li van que ni pintats a aquest personatge. Pensin en una paraula de deu lletres.