L'alegria, que potser no és la paraula més encertada, "va por barrios" al Partit Popular. Els somriures forçats de l'endemà del 26-M han estat rebaixats per la complexitat de la situació política, i les maniobres als despatxos de Gènova tenen a tothom força ocupats. Bé, gairebé a tothom. Hi ha qui dedica el seu temps a la reflexió, cosa estranya al partit. Una reflexió forçada, però, pel desastre electoral que l'han portat a la vora del precipici. A Catalunya i Euskadi, de fet, han caigut al buit, i la patacada ha deixat un rastre de commoció cerebral. Per exemple, a l'exministre i president del PP basc, Alfonso Alonso, a qui la visita a l'hospital l'ha transformat en nacionalista basc. Millor dit, en foralista, la forma fina de gaudir dels avantatges de l'autogovern, sense renegar del seu sentiment espanyolista. Una deriva que li ha costat la ganivetada del columnista Alfonso Ussía, un dels irreductibles unionistes dels "banzados" de La Razón, i continuada per la resta dels simpatitzants dels peperos: "Mamarracho"

 

Antena3 

Les paraules de l'exalcalde de Vitoria-Gasteiz, que no se sap si realment intenta salvar els mobles del partit a Euskadi o si tracta d'afiliar-se discretament al PNB, van ser aquestes: "Somos una versión foralista del PP. Defendemos la inclusión del País Vasco dentro de España pero con arreglo a los derechos históricos". Alonso parlant de "derechos históricos" y, sobre tot, de "la inclusión del País Vasco dentro de España" ha estat pres per heretgia al món conservador. I mira que ja els havia deixat "calentets", evitant recolzar Cayetana Álvarez de Toledo com a portaveu, i sobretot mostrant la seva oposició a qualsevol pacte del PP amb Cs o VOX. Clar, serà un oportunista però un de molt llest, i sap que els socis de Gènova són, a Euskal Herria, el mateix que el PP: El no res. Alonso ha cridat l'atenció també dels seus adversaris polítics, que han volgut furgar a la ferida.

 

EFE

L'espectacle dels de Pablo Casado no ha fet sinó començar. Un show ple d'acudits, de transformistes, de petards i d'un públic empipadíssim que vol que li tornin el preu de l'entrada.