Aquest dimarts comença la tercera jornada de la Champions League masculina. El Reial Madrid és a Portugal, on a partir de les 21:00 h s'enfrontarà al Braga. Un equip assequible sobre el paper, les sensacions blanques són de passejada militar. Especialment a la premsa esportiva merengona, que ha deixat la seva empremta a la sala de premsa de l'Estadi Municipal de la ciutat, una joia arquitectònica en haver estat construït sobre una muntanya. Els informadors espanyols, portaveus de la madrilenyitat universal, han fet un ridícul espantós. Potser això no sigui gaire nou, ho sabem. Però sempre és entretingut descobrir com han tornat a signar un episodi enrojolador.
Resulta que la plantilla del Braga té a les seves files a un madrileny, Álvaro Djaló. És el màxim golejador i la gran basa ofensiva per a aquesta nit. L'Álvaro va néixer a la capital d'Espanya fa 24 anys, malgrat que es va traslladar a Bilbao de ben petit i va jugar a les categories inferiors de clubs bascos abans de provar sort a Portugal. Mai, i aquesta dada és important, mai no va formar part del planter del Madrid, allò de La Fábrica. Tanmateix, un informador ben conegut va donar per suposades coses que només passaven a la seva imaginació. I la va espifiar.
La pregunta, si és que es pot dir d'aquesta manera, és qualsevol cosa menys innocent. Tampoc periodística. Una porqueria, en definitiva: "Siendo español de Madrid, no sé si de pequeño eras del Real Madrid y si es especial (el partit) de mañana". Si ets espanyol i de Madrid, no pots ser més que merengue. Ni de l'Atlètic, ni del Rayo, ni del Getafe ni del Cercedilla. Només vikingo. Ja ni parlem de sentir els colors del Saragossa, l'Almeria o de l'equip que li surti dels nassos. Això no entra en el marc mental del professional que li plantejava aquest dubte existencial a Djaló. Doncs bé, que sàpiga l'Álvaro que ens declarem els seus fans des d'ara mateix. La cleca, plena de sinceritat, d'ironia i de naturalitat, és d'època.
Djaló riu abans de començar a contestar, sabent que després d'explicar-se haurà matat més d'un gatet amb la samarreta de Bellingham: "A ver, mi padre es merengue. Yo siempre he sido el que apoya más al Barcelona, para picar a mi padre". Apa, chimpum. Culer per combatre la feixuga passió blanca, per portar-los la contrària, per espatllar-los el relat. Culer madrileny. Heretgia. Més d'un reporter va haver d'anar a casa a dutxar-se, se sentia brut després de la compareixença del futbolista. Que n'aprenguin. Visca l'Álvaro, la resistència.