Les hordes fatxes s'han begut fins l'última gota del minso enteniment que alguna vegada van tenir. I han sortit al carrer com un ramat de bestioles enfurismades amb el món que els envolta. Tots som enemics: indepes, esquerres, feministes, lampistes i proctòlegs. Tan se val. Les imatges del seu desgavell ultra i agressiu (o de la seva ridícula solitud, com a Girona, Vitoria-Gasteiz o Donostia) són ben conegudes, i els retraten amb precisió quirúrgica. Ara bé, fer l'exercici d'anar a aquestes concentracions i parar atenció a les bajanades que diuen és un esport de risc intel·lectual indecent. I el programa de Risto Mejide s'està especialitzant en aquesta abjecta especialitat: no hi ha dia que no trobin un fatxa embogit que amenaça amb matar.
Ha tornat a passar durant la concentració dels ultres a la capital d'Espanya. Un bany de masses d'insuportable ferum a faria, carajillo, naftalina i latrina. El programa va enviar un reporter a recollir porqueries en un reportatge carpetovetònic i passat de voltes. No pel programa, és clar. Els protagonistes són els votants d'extrema dreta feixista. 'Gent' que demana "un golpe militar de la derecha", que repeteix el 'unga-unga' que sona a "España una y no cincuenta y una". La desfilada de mòmies podia passar per comèdia satírica, fins que ha arribat una senyora i l'ha dita ben grossa: "A los políticos presos me los hubiera cargado ya".
Què han fet a Can Risto? Un 'mutis por el foro' tan gran com la brutal amenaça de la "demòcrata" fatxa del barret de llana. Fins i tot algun somriure. Ningú que sortís a censurar ni la dona ni l'expressió. Sembla que els hi fa gràcia. I després els violents són els catalans. Clar, es tracta d'infiltrats, com ha dit el partit de Santiago Abascal. Quin escàndol.