Ana Belén és una de les artistes més admirades d'Espanya. Forma part d'un grup selecte de músics, els Joaquín Sabina, Joan Manuel Serrat, Miguel Ríos, Víctor Manuel i ella, Ana Belén. Fan gires plegats, són canalles, d'esquerres i sovint poc amics del procés independentista. Però són estrelles de la música, per trajectòria, autoria i èxits. El cas d'Ana Belén és potser el més estrany, única dona del grup, més actriu que cantant i un grapat de cançons en el record, com el mític Lía. Feia temps que no apareixia als mitjans, mig apartada de la música i els escenaris. Acaba de sortir per presentar una obra de teatre, Romeo y Julieta despiertan i els que hem despertat som la resta. Ana Beén és així als 71 anys: meravellosa.
Una cara fabulosa sense haver de retocar-se pel cirurgià, les potes de galls on toquen, el nas prominent que la caracteritza i tot just un tint de cabells que la fa molt elegant. És fabulosa i ha sabut envellir sense retocar-se, no com Letícia que amb 20 anys menys sembla la seva mare de tantes operacions com s'ha fet. Una gran cantant, una millor actriu una dona excel·lent. Mite. Sobre Catalunya és cert que també s'ha pronunciat en sentit crític.
La resposta anti-indepe d'Ana Belén sobre Catalunya: "Es tanto lo que nos une"
El diari El Mundo té una obsessió: fer que artistes espanyols parlin (malament) de Catalunya. Ho va fer la cèlebre Carmen Maura ("Me da rabia dar dinero a los catalanes porque no lo necesitan") i ho fa cada pocs dies amb els artistes d'esquerres, progres i clàssics espanyols. Víctor Manuel també ha pixat fora de test sobre Catalunya, i ara la seva dona, Ana Belén. La cantant i actriu promociona el seu paper de teatre al costat d'un actor català de renom, Lluís Homar.
Però sembla que Homar no li ha explicat per què més de mitja Catalunya vol votar la seva independència d'Espanya. Així entén el conflicte Catalunya-Espanya l'actriu. La pregunta és capciosa "La pequeñez, ese egoísmo que nos invade, ¿no lo representa el independentismo más que nadie?". Esbiaixat fins a la nàusea. Ana Belén toca el violí: "Yo cuando escucho palabras tan importantes como "la unidad de España"... siempre digo que es mejor hablar de la unidad de los españoles. Es tanto lo que nos une que por qué vamos a renunciar. Todas esas cosas tan rimbombantes como la bandera, la unidad de España... Me parecen bien para quien las quiera, pero me importa más lo cercano, ese otro que me encuentro por la calle y que no lo veo como diferente, ni como alguien raro". Poètic, però d'emancipar-se, independitzar-se i decidir marxar, ni parlar-ne.
No satisfet amb la resposta anti-independentista de l'artista, li repregunten estil El Mundo "Lo peor también es la fractura social entre las propias familias en Cataluña...". Quina mandra la fractura. Ana Belén: "No tengo la varita mágica, pero si no se habla, no hay ninguna posibilidad de arreglo. La ruptura sería una pena, una lástima, por un lado y por otro. A mí me unen tantas cosas con Cataluña, tengo ligadas tantas cosas a mi vida y tantos amigos allí que no quiero renunciar a eso, a mis afectos... Es tan complicado todo". Gens complicat. No cal que renunciï a res si Catalunya és Estat, pot anar a fer-hi gires i visitar amics. La independència no li ho impediria. És un argument afectuós però fal·laç.