Mediaset va obrir totes i cadascuna de les finestres de la seva enorme casa per complimentar convenientment la dona més poderosa del món: Ana Botín. Semblava el missatge nadalenc del rei. Bé, de fet ella és la reina. Reina del "parné". Els 6 canals del grup van alterar la seva programació per emetre coralment el primer episodi de "Planeta Calleja" d'aquesta temporada. La convidada estrella era la presidenta del Santander, a qui s'enduien a Groenlàndia per a que visqués de prop els efectes del canvi climàtic, mentre procedien a una sessió de rentat d'imatge i massatge VIP. Jesús Calleja és un gran aventurer, sí, un paio afable i entretingut quan parla del que coneix, però un entrevistador irrellevant, molt més tractant-se de la dona que talla el bacallà. És com Bertín, però sense caspa i amb escarpins. Botín mana fins i tot més que Vasile a casa seva, i això es nota. Un exemple: Calleja fent com qui sent ploure quan la banquera afirma sense despentinar-se que els bancs "no hemos desahuciado a nadie desde 2012" o que el Santander va salvar Espanya de la crisi financera. Pots sentir aquestes declaracions clicant la imatge a partir del minut 44:
Si l'objectiu de l'expedició àrtica era conscienciar sobre el l'escalfament global la poderosíssima Botín, el resultat va ser apujar un grau més la temperatura de la Terra. Les glaceres es desfeien al pas de la parella, segurament sentint l'incendi interior d'espectadors i tuitaires. El blanqueig no va tenir compassió de l'audiència: missatges polítics i corporatius, un relat personal èpic però pretesament planer, pinzellades íntimes per despertar empatia, intrigues familiars i una gran veritat: li agrada el que fa perquè "el impacto que puedes tener es enorme". Colossal, de fet. Per això no va deixar passar l'oportunitat de reivindicar-se com a una ecologista convençuda (tot i finançar indústries contaminants, com tota la banca) i feminista "inclusiva" de soca-rel . La música sonaria bé, si no fos perquè ve d'on ve.
Mediaset ha complert amb la reina, que deu estar contenta del que va veure per la tele... però no tant del que pensen els espectadors. Tant li fa, però: ella té les claus de la caixa.