L'arrancada de la Lliga de futbol femení ha estat una de les més estranyes de la seva història. L'escàndol Rubiales, el campionat del món, la plantada de les jugadores i fins i tot una vaga han difuminat els aspectes purament esportius. Però hi ha una altra anomalia que fa fregar-se els ulls a molts aficionats, especialment a la culerada: veure que Ana Crnogorcevic ja no vesteix de blaugrana, sinó els colors de l'Atlètic de Madrid. La suïssa Ana Mari era una autèntica ídola, estimada dins i fora del camp per companyes, afició i qualsevol ésser sensible i intel·ligent. La seva absència és gegantina. Però el futbol, i la vida, també és això: decepció i sense sentit.
La sortida va ser amarga. Va tornar del mundial i el seu somriure i bon humor característics es van volatilitzar en posar un peu a la seva estimada Barcelona. Va veure que el club ja no comptava amb ella, però ningú l'havia avisat d'aquesta nova situació. La van deixar sense gira de pretemporada a Mèxic i, conscient que el panorama era negre, va sortir al mercat i evidentment no li van mancar ofertes. La de l'equip matalasser li va fer el pes i, d'un dia per a l'altre, feia les maletes i posava rumb a la capital d'Espanya. El cor culer es va esmicolar, però no més que el seu. El seu comiat, emocionat i sincer: "No tengo palabras. Ha sido un honor vestir esta camiseta. Barcelona era mi casa y lo sentí con todo mi corazón! Me enteré que ya de repente no sé contaba conmigo. Espero que entendáis que así no me puedo quedar aquí, que me perdoneis esto. Us estimo".
L'Ana Mari ha connectat amb el club, amb els seguidors i amb el país sencer des del primer minut. La seva adaptació a Catalunya és modèlica, va trigar tres mesos a començar a parlar català, idioma que ha defensat molt més que alguns "locals". Admira la ciutat, les vistes, l'estil de vida. Potser això es menys conegut, però també és aficionada a pintar quadres i el cafè. El bo, clar. Li passa com a Alexia Putellas, Mapi o Engen, són amants d'aquest beuratge. 'Relevo' explica que el somni de Crnogorcevic era muntar la seva pròpia empresa del sector, cosa que va aconseguir a Suïssa. Però la cosa anava més enllà, i de moment ha quedat en pausa. De què es tracta? És sorprenent.
La futbolista volia instal·lar una cafeteria a Barcelona. Però no pas una qualsevol, no. La seva tindria un segell molt personal, tant que la ubicació física estaria dins els seus dominis: a la terrassa de casa seva. La idea li va voltar el cap durant la temporada passada, fins i tot "se pasó todo el curso buscando cafeteras, haciendo comparaciones...", explica el digital. Llàstima que no tirés endavant, hi hauria cua. El cafè no seria el gran atractiu de l'establiment, aquí el privilegi seria passar una estona amb una persona de la seva vàlua. Ana Mari, et trobem a faltar!