Les catifes vermelles dels festivals de cinema (gairebé) sempre sorprenen. Els models escollits per actrius, actors, directors i convidats VIP per presentar i promocionar els seus darrers treballs atrauen les mirades, els comentaris, les mofes i, de tant en tant, la reflexió. En tot cas, ha de ser una cita molt irrellevant per no gaudir d'un espai a la premsa, televisions i xarxes socials. Tothom vol dir la seva, fins i tot quan la tria estilística és d'aquelles que et deixen mut. Exactament el que ha aconseguit en primera instància la presentadora i humorista Ana Morgade, que ha passat per la Seminci, la setmana de cinema internacional de Valladolid, causant un efecte demolidor.
Fa temps que no veiem l'Ana en pantalla: va deixar la tele de banda per fer-se càrrec d'un programa de ràdio com el 'Yu: no te pierdas nada' que va heretar de Dani Mateo quan el català es va posar al capdavant de 'Zapeando' a La Sexta. Dos anys fora del circuit televisiu, sí, però que han donat per a molt: sobretot en l'aspecte personal, convertint-se en una mare feliç, orgullosa i, com sempre ha estat la madrilenya, irònica. Recuperada físicament del tràngol de donar a llum, que no va ser gens fàcil, Morgade recupera tradicions com les dels photocalls i l'exposició pública. I, segons explica, tornen antigues pors i neguits que combat amb maduresa i originalitat. Atenció al seu vestit.
Efectivament, no porta un vestit gaire tradicional. Perquè no és un vestit, sinó la bossa on es conserva abans de lluir-lo. Un porta vestits, vaja. Així es va presentar a la ciutat de Castella i Lleó, deixant tothom bocabadat: "My alfombra verde today. Durante días sufrí pensando qué llevar porque siempre me sucede lo mismo: en los showrooms casi nunca puedo ponerme lo que me gusta, tengo que ponerme lo que me abrocha. No tengo un cuerpo de talla standard, por supuesto no soy modelo, y no me es nada fácil encontrar un vestido que no me haga sentir terriblemente mal hecha". Molts anys de "posar con ropa que no me encajaba muy bien, aterrada, pensando que es mi cuerpo el equivocado. Pero no, era mi actitud la errónea. Mi cuerpo es perfecto para lo que soy y a lo que me dedico: la comedia". Tot això li voltava el cap quan es va dir: "si es que me queda mejor la bolsa que el traje… Y voilà. Aquí me tienen, señoras. Orgullosa y feliz, con un traje que no me aprieta, no me tira, no me asusta, y representa lo que soy, mejor o peor: una comediante. Y saben qué? Es la primera vez que no me apetece ponerle filtros a la foto".
"El vestido de mi vida", ha afegit més tard a Twitter. I segurament ho és. Perquè potser no compleix amb canons d'estil, bellesa i d'altres qüestions similars, però la fa sentir plena i tranquil·la: "No puedo cambiar qué se considera un cuerpo aceptable o no, y mucho menos cambiar mi autoestima de un día para otro, y mi relación más o menos despiadada con mi cuerpo (que acaba de hacer la proeza de fabricar a una personita, así que creo que se merece que lo mime un poco)."
Por fin he dado con el vestido de mi vida. pic.twitter.com/6qXKySd6az
— ana morgade (@ana_morgade) October 25, 2021
L'elegància en realitat és això: que l'embolcall no tapi i distorsioni la classe que portem dins. Ana Morgade en té per exportar.