La setmana fantàstica d'Ana Obregón fa figa. Les cadenes generalistes espanyoles han embogit amb l'actriu, explotant la seva presència, imatge, drama i polèmica. TVE, Telecinco i Antena 3 han programat tres espais on la gran atracció és la mare-àvia d'Ana Sandra Lequio, un autèntic deliri. Les primeres, la pública i Mediaset. El 'Lazos de Sangre' de Jordi González la convidava a l'especial sobre Julio Iglesias, mentre que el nou 'El Musical de tu vida' de Carlos Sobera aixecava el seu full de ruta per fer-li la competència i, de retruc, punxar-li el globus a Atresmedia, que emetrà aquesta nit l'entrevista amb l'exfutbolista Joaquín. Els espectadors, tips de l'Ana, de moment han estat clars: no interessa tant. De fet, la victòria està essent per a TVE, és a dir, per a una proposta en la qual l'actriu no era la protagonista principal.
El cas de Telecinco, però, mereix una anàlisi a banda. I el motiu és de pes: la seva era segurament la proposta més original, la més atractiva. Convertir la vida d'un famós en un musical amb cantants i ballarins de qualitat no era una mala idea. El problema, però, és el filtre, el prisma o la trituradora que és la mateixa Mediaset. Des de fa temps, tot el que toquen ho converteixen en vulgar, sense lluentor, ensopit i irrellevant. Després està el tema d'Ana Obregón i l'actitud llepa del programa envers la seva història. Si tenien una possibilitat d'arribar al gran públic, la van perdre. I el perquè ho entendran tan bon punt sentin i llegeixin la cançó més esperada de la nit, aquella en la que tocava la mort d'Aless Lequio i la gestació d'una filla a partir de la seva esperma anys després del seu decés.
Per arribar a aquest punt, òbviament, van haver de preparar bé el terreny. El de les llàgrimes. És l'ABC de la tele i més concretament el d'aquesta cadena. Provocar-les no és gens difícil quan tens a Ana Obregón al plató. Un seguit de fotos i vídeos d'infància del difunt van obrir automàticament l'aixeta. Fins i tot Sobera s'afegia als plors, cosa que entenem perfectament. Després, l'Ana aprofitava la catifa vermella per esplaiar-se amb el seu al·legat al voltant de l'Ana Sandra i a l'última voluntat de l'Aless: "Mi hijo, dos semanas antes de dejarnos, me pidió un boli y un papel. Dijo que quería dejar un hijo en la tierra, 'prometedme que lo vais a hacer'. Fue su última voluntad. ¿Qué tipo de madre no cumpliría el último deseo de su hijo? No me importa la opinión de nadie, me importa mi vida y el derecho a hacer con mi vida lo que me dé la gana”. D'aquí vam passar al número musical. Un fracàs.
El programa agafa temes de musicals de Broadway i adapta les lletres al convidat. No van estar gaire inspirats, semblava una funció de final de curs d'educació infantil. La lletra: "Tu cara vi, recién nacido, el amor me desbordó. Tenerte en brazos fue seguro el día más feliz. Recuerdo bien tus risas y tus primeros pasos, verte crecer ha sido un regalo. Parte de mi ser, hijo, tú conmigo estás, en cada latido. Y en la universidad, yo ya sabía que te ibas a convertir en un gran hombre, con tu fuerza y valor, sobresalías y mi orgullo crecía por ti. cada día más. Era Mallorca, nuestro sitio especial. Atardeceres que no podré olvidar jamás. Ahora ya no estás y me sentí muy perdida, abrazo cada recuerdo juntos, mi estrella tú serás, ya por el cielo vas, no dejas de brillar, tu alma vuela eterna y celestial, eres mi guía y tu memoria yo voy a honrar. Tu deseo cumpliré, tu esencia vivirá, en otra estrella más, Aless amado. Un amor sin final, con tu mirada conmigo tú vuelves a estar, cada amanecer..." Pobre.
Pots veure el vídeo clicant a la imatge:
'El musical de tu vida' neix tocat, no durarà. Si amb el personatge estrella no fa ni dos dígits (9'9% Espanya, 8'1% Catalunya), què passarà quan presentin la Lolita? Doncs això.