Cada 15 de febrer es produeix des de fa tres anys el mateix equívoc: és el dia de la Lluita contra el càncer infantil i com cada causa benèfica té un símbol. La lluita contra la Sida, llaç vermell. La lluita contra el càncer de pit, llaç rosa. La lluita contra el càncer infantil, llaç groc. Però des que al 2017 es van empresonar els presos polítics independentistes i es va triar aquest mateix símbol, els presentadors de TV es neguen a lluir un llaç groc el 15 de febrer. Flac favor a la batalla mèdica contra el càncer en nens. Altres VIPS, desacomplexats, el llueixen sense por, com Ana Obregón:
La presentadora és la més vista de l'any, amb unes Campanades a TVE de rècord, i de record per dedicar-les al seu fill Álex Lequio, mort de càncer d'ossos als 27 anys. Sense problemes penja llaços grocs, símbol de la lluita contra aquesta xacra. On és el problema? Per què Ana Rosa Quintana o Carlos Franganillo, per citar dos noms, no el van lluir? La Quintana no té problemes en posar-se llaç negre per les víctimes de la Covid o llaç lila el dia de la Dona. Però fan el ridícul amb la seva aversió al color groc.
Els colors no són de ningú. El llaç groc el pren qui vol. Als EUA és un símbol per reclamar el retorn dels soldats enviats a l'estranger. Apareixia per exemple a la sèrie Homeland i no era per reclamar la llibertat de Junqueras o Rull:
Ana Obregón, una dona que ha patit i que als 65 anys no té les manies, complexes i fòbies absurdes d'altres. Cada 15 de febrer tots un llaç groc a la solapa. I a qui li piqui, que es grati.