"¿Qué pasa en Catalunya para que los constitucionalistas salgan por patas?". Aquesta ha estat la pregunta que l'ha fet Ana Rosa Quintana al president socialista de Castilla La Mancha, Emiliano García Page, al voltant de l'èxode constitucionalista des del Parlament de Catalunya cap a Madrid. La presentadora fica al mateix sac Miquel Iceta, possible nou president del Senat, com a Inés Arrimadas, que fa el salt a la capital d'Espanya per seguir les passes de l'Alberto Carlos Rivera. Tots dos "salen por patas". Una expressió si més no, curiosa. "Foc amic" entre els defensors de la pàtria. A García Page, paladí de les essències constitucionalistes i un dels corcons del PSOE catalanòfob, no l'ha agafat un cobriment de miracle. De poc se'n va "por la pata abajo", ja que parlem de potes o cames, segons la interpretació de cadascú.
Telecinco
Ana Rosa ha activat l'autocorrector davant la inconveniència del que acabava de dir, preocupada, evidentment, per la seva parròquia. Com havia gosat dir que Arrimadas (Iceta potser no el preocupa tant) "sale por patas" de Catalunya, Déu meu. Havia d'esmenar el gol en pròpia porta, i ha fet servir el manual per reconvertir una fugida "por patas" en un premi a la seva lleialtat: "La verdad es que se lo han ganado, porque han sido tiempos muy duros y han bregado mucho". Quintana ha passat (una curta) llista dels suposats agreujats "jueces, profesores" i ha recomanat l'independentisme "que se lo haga mirar". Amén, hermanos. García Page, mentrestant deixava de girar els ulls com un molinet de cafè, més tranquil en comprovar que les coses es posaven al seu lloc.
Telecinco
Està realment emprenyada Ana Rosa amb la fugida a Madrid d'Iceta i Arrimadas? Creu que deixen orfes els interessos nacionals a la díscola i colpista Catalunya? O es tracta només d'una "metedura de pata"? D'un lapsus línguae? Pobre Quintana, que l'han deixat sola. No hi ha un pam de net, tu.