Agafin un dia a l'atzar El programa de Ana Rosa. Qualsevol. Repassin la llista de tertulians que Quintana hi té asseguts al seu costat, per exemple, algun dia (gairebé tots) on es parli de Catalunya, de l'independentisme o del judici als presos polítics. Segur que hi troben algú defensant el sobiranisme català a capa i espasa... Segur. Que li preguntin a Ernest Maragall. Si més no, això és del que la seva presentadora presumeix. Ho ha fet en una entrevista al diari El Español, just el dia que Ana Rosa Quintana comença les seves vacances d'estiu i el seu programa passa a presentar-lo Joaquín Prat.
Telecinco
AR treu pit quan li pregunten per una de les figures més controvertides de la televisió actual, l'incendiari Eduardo Inda, director d'Ok Diario, i de que tothom menys ella diu pestes, també al seu grup mediàtic, com Risto Mejide des de Todo es mentira a Cuatro. Però ella ho justifica argumentant que el seu programa "es el más plural de todos. Se sienta Inda, Monedero, Carmona, María Claver... Es un programa en el que prácticamente todos los medios de comunicación tienen un representante y yo soy una mujer de paz y de consenso". Sor Ana Rosa de Calcuta de la televisió.
Telecinco
Quintana no s'escandalitza per les bajanades que deixa anar per la boca algú com el seu col·laborador. En canvi, "Lo que me parece inaceptable es que un político opine a quien tengo que sentar en mi mesa. Y por ahí no voy a pasar". Una Ana Rosa que critica un col·lectiu on potser ella hi podria haver estat si s'ho hagués proposat, ja que assegura que algun partit polític, no cal ser molt espavilat per saber quin, l'ha temptat amb cants de sirena: "Alguna insinuación he tenido. Si hubiera querido ser política o actriz lo hubiera sido, pero yo soy lo que quiero ser: periodista. Ojo, que no hubiera sido mala política".
Telecinco
AR sense àvia, tot i que revela, ara sí, les tres professions que mai de la vida hagués fet: "podría ser cualquier cosa menos actriz, azafata y estar en la ventanilla de un banco". Es nota que no és actriu: no interpreta gaire bé el paper de periodista defensora de la pluralitat. Com a mínim, pel que fa a la qüestió catalana.