Segon dia a l'oficina per a Ana Rosa Quintana i segona patacada. 'TardeAR' no és el coco que havia d'ensenyar a la resta de cadenes a fer televisió "de la bona". Més aviat, el nou format de Telecinco té gust de ranci, de suat, de cosa desagradable. I a soflama política encoberta i tramposa: en teoria havia de ser un espai lliure d'ideologies, però és superior a ella. El cas és que d'una estrena fluixa s'ha passat a una dada pitjor, un 10'4%. Tercera opció a Espanya per darrera de La 1 i Antena 3 amb Sonsoles. Una Espanya que li dol molt a la Quintana, perquè està sempre sota amenaça d'indepes, de Pedro Sánchez, de Podem, de republicans... i de gent que parla raro. Catalans, bascos, gallecs, valencians i d'Illes Balears, asturians, aragonesos... Castellà o barbàrie. I cuñadisme.
Sí, Ana Rosa és una cuñada amb ínfules. Només ella pot pensar que era una gran idea estrenar-se fent un al·legat contra Luis Rubiales i, a continuació, posar a 'El Ovejas' a deixar anar bajanades masclistes. O que aturar el debat de la seva taula sobre l'ús del català, gallec i euskera al Congrés per deixar anar una anàlisi patètica en forma d'acudit és la millor manera d'actuar de moderadora. És repulsiu: Quintana ha convertit el seu plató en una rèplica dolenta de TreceTV o de l'extinta 7nn. Només canvia el sou dels tertulians estrella: per exemple, Xavier Sardà. No sortirà barat, no.
Sardà està sobreactuat i fora de lloc. Mira que l'ex de 'Crónicas Marcianas' intenta remar a favor, però és que ni així. Ell i Carolina Ferre actuaven com a representants dels catalanoparlants a la meca de l'unionisme. Xavier caminava sobre el filferro: defensava que es puguin fer servir els idiomes de l'Estat, però no que es faci ara. Antiindepe de mena, considera que és una imposició, un xantatge. Hauria de ser suficient per a l'Ana Rosa, però sempre en vol més. Ella necessita sang, trepitjar el coll de l'enemic. Ho va intentar, però de manera tan grotesca i infantiloide que l'única que queda fatal n'és ella. Acudit de merda, amb perdó: "Una cosa, y ahora cuando salen allí al patio en el Congreso. ¿Uno habla en catalán, otro en euskera, el otro en bable?" Aquest és el nivell.
Aquest comentari, que prosseguia denunciant que tot forma part d'oportunisme i tantes altres coses, va provocar una curiosa reacció d'en Xavier. Una burla, de fet. Subtil i interpretable, però que denota incomoditat. Mentre Quintana deixava anar la seva versió d'Arévalo 2.0., el col·laborador es removia a la cadira, feia gestos i murmurava "sí, con el traductor detrás, blablablabla". Apuntin el que vaticinem: Sardà no durarà gaire en aquell plató. Potser que ens equivoquem, però hi ha coses que ni tots els diners, ni tot l'ego, poden comprar. La paciència, per exemple.
Ana Rosa només parla un idioma: el fachorro. El que no necessita cap traducció.