Màxim Huerta té molts detractors. Els seus tuits, comentaris i procedència no ajuden a tenir-hi confiança. Però el nou ministre de Cultura i Esports pot estar tranquil. Té a Ana Rosa com a defensora número 1. La presentadora sap que les crítiques cap a ell tenen molta part de culpa en ella. Màxim era un chico Ana Rosa, d'aquí molts dels pals que rep. Quintana, inflada d'orgull, ha entrevistat avui el seu deixeble. "Y digo yo, ministro Huerta, buenos días", començava avui AR. I Huerta, deixant enrere el seu passat eixelebrat i frívol del programa amb que conectava, responia amb un lacònic: "Muy buenos días a ti y a todo el equipo".
Primera pregunta d'Ana Rosa?: "¿A quién fue la primera persona a la que se lo dijiste?". La resposta, evident: "a mi madre. Reaccionó con ilusión, con un ligero temblor... Las noticias buenas hay que compartirlas con la gente que quieres". Potser Ana Rosa encara està dolguda per no ser ella la primera en rebre la trucada del seu aprenent.
Després de fer una mica tots dos de señor Lobo i de dir-se floretes, tocava fer front a l'historial de tuits. Publicacions on el nou responsable de Cultura i Esport deia coses com "Las tertulias del procés ya son de chascarrillo. Del miedo a la risa", "Me cago en el puto independentista", "Roja directa!! Puto holandés!!", "¿Todos son negros en Francia?" o "Los independentistas ya han conseguido las suficientes fotos". A Quim Torra, per escriure uns altres tuits, el van poc menys que lapidar. S'ha demanat el seu cap per activa i per passiva i les seves publicacions van passar a ser una qüestió d'estat a tots els mitjans unionistes. Ara, Ana Rosa li aplaudeix a Huerta que no hagi retirat els tuits: "Hay gente que te alaba que no hayas borrado los tuits de ese historial. Y a mi me parece muy bien. Porqué claro, es algo impulsivo, estás allí, contestas a alguien, haces una referencia a alguien, no aparece de donde viene el tuit, ese tipo de cosas...". Ese tipo de cosas. Vaya, vayita. Ara, els tuits de Huerta són "ese tipo de cosas". Fa un parell de setmanes els tuits de Torra eren missatges diabòlics de Satanàs. Una diferència de parer que no ha passat desapercebuda:
"¿Tuviste tentación de borrarlos?", li pregunta Ana Rosa. "Ninguna. Son mi pasado cultural, personal, familiar... Soy todo lo que he vivido. Algunos son reprobables absolutamente. Eres más visceral desde tu casa. Son tuits, irónicos, simpáticos, fuera de tono, que pertenecen al ser humano. Es como cuando le das un portazo a tu madre y te vas diciendo que 'no puedes más'. Creo en el humor, y que no se critique el humor". Potser és que no sabem trobar-li la gràcia als seus tuits. Potser és humor intel·ligent. Pots veure la conversa clicant a la foto a partir del minut 4'.
Probablement Ana Rosa pensi que Humor se escribe con H, de Huerta i Terror se escribe con T, de Torra.