La nova portaveu de Cs al Congrés dels Diputats, Inés Arrimadas, ha tornat a Barcelona​. No, no ha aconseguit ni molt menys entrar a l'ajuntament de la ciutat (una quimera, anava tancant la llista de Manuel Valls), però la possibilitat d'un front Colau-Collboni-Valls​ per evitar que Esquerra governi la ciutat potser ha mogut Arrimadas a agafar el primer AVE cap a Catalunya. La número 2 d'Albert Rivera ha dedicat uns minuts de la seva agenda a Barcelona a El Programa de Ana Rosa, on frisaven per copsar les opcions reals d'aquest pacte antiindepe, una fantasia humida pels unionistes. Potser ha estat l'excés d'entusiasme de la conductora del matinal de Telecinco el motiu d'un memorable episodi en el que Quintana ha enviat un clar missatge a la seva amiga Arrimadas. El protagonista, Manuel Valls, a qui Ana Rosa Quintana considera amortitzat i del que presumeix que "importa un pito" a la seu de Ciudadanos. 

Arrimadas Ana Rosa 3 Valls Telecinco

Telecinco

"Ay, para nada. Ana Rosa, no seas mala", reia avergonyida Arrimadas, que no vol cremar el comodí Valls abans de jugar la partida. Però és que Ana Rosa té al fracassat candidat francès entre cella i cella, després de sentir-lo amenaçar Cs amb trencar la seva coalició si pacten amb l'extrema dreta de VOX. "Tengo muy buena relación con Manuel", va continuar la taronja, però la periodista tenia la rèplica a punt: "¿Y qué tiene eso que ver?". A Manolito li deuen estar xiulant les orelles de mala manera, sentint a la reina de las mañanas menysprer el seus resultats electorals i donant-lo per acabat. Estrany, si més no, aquest moviment d'Ana Rosa, quan el pacte "Frankenstein" encara no ha passat de "concebido no nacido", que diria Isabel Díaz Ayuso.

Finalment, Arrimadas s'ha hagut de posicionar davant d'aquest possible pacte amb Colau per evitar que Ernest Maragall governi (cosa que li posa, assegura, "los pelos de punta"). T'entenem, Inés, a Catalunya portem anys amb aquesta incòmoda i desagradable sensació cada cop que has "perpetrat" la teva activitat política. En tot cas, la de Cs sembla jugar una partida de pòquer i no ensenya la seva mà. Més aviat, segueix amb els dogmes, desconfiant de qualsevol possibilitat que inclogui els socialistes (a qui veu pactant amb Colau i Maragall), però lliscant que "paciencia, todavía tienen que pasar muchas cosas". Venint dels "veletas" de Cs, podem esperar qualsevol cosa.