Surrealisme pur i dur: L'Agència de Protecció de dades ha condemnat la cadena de supermercats Eroski amb 150.000€ en considerar-la responsable de la difusió del vídeo de Cristina Cifuentes, expresidenta de la Comunitat de Madrid, enxampada pels serveis de seguretat d'un centre comercial després de pispar dos pots de crema antiedat. Les imatges, que van ser difoses per OK Diario, el mitjà d'Eduardo Inda, van donar la volta al món i van accelerar la caiguda de Cifuentes, acorralada també pel seu famós màster. La gravació ens mostrava a la política, en aquell moment número 2 del govern regional, buidant la seva bossa davant del personal d'ordre de l'establiment, d'on van sortir els ja famosos envasos. Inda va ser l'home més feliç del món, carregant-se una figura política rellevant gràcies a la gravació, que ves a saber d'on va sortir. Un any i mig després, l'Eduardo tindria raons per tornar a celebrar la "exclusinda", sobretot perquè el que "ha pagat el pato" ha estat Eroski, mentre que ell se'n va de "rositas". Però no. Inda vol anar més enllà, i ho ha deixat clar al programa d'Ana Rosa Quintana, dient-li "hurtadora Cifuentes". Allà el surrealisme ha apujat un grapat de graus, amb Quintana defensant aferrissada i ridículament Cifuentes.
Qualsevol observador imparcial ho tindria clar: Les cremes no van acabar a la bossa de la Cristina per casualitat. El 99'9% dels mortals tindríem una sentència clara: Això és robar. Punt. Però l'Ana Rosa, amiga i defensora de Cifuentes, té un altre punt de vista. Esgarrifós, per cert: "Estaban en su bolso, ahora hay que decidir si fue un robo o una distracción". Oi, i tant. Faltaria més. "Distracción". D'això, de distreure el personal quan es parla de determinats delictes en sap una mica. Que li preguntin a l'audiència de Telecinco sobre la detenció del seu marit, Juan Muñoz, acusat de xantatge juntament amb el comissari Villarejo, per allò del "espionaje vaginal". Quintana va intentar tapar l'escàndol per totes les vies al seu abast, és a dir, silenciant un cas que afectava la seva llar. I ha replicat l'estratègia amb Cifuentes, tot i que en aquest cas sí que ha parlat. I potser hagués estat millor callar. Perquè el que ha dit per tancar el tema ha estat de traca: "¿Nunca os ha pasado salir y que te pite el chisme?"
Ana Rosa defensora de Cifuentes: Compara que te pite la alarma del Zara cuando compras algo y no le quitan la alarma con llevar dos cajas de crema en el bolso. #noeslomismo #defenderloindefendiblenoesdeguapas
— eva luna (@eva_luna84) 3 de octubre de 2019
Ana Rosa da la cara por Cristina Cifuentes y las cremas: "¿Nunca os ha pasado salir y que te pite el chisme?".
— Antonio Perez Ruiz (@macha_quito) 3 de octubre de 2019
Y tu que vas a decir con las "presuntas" corruptelas de tu marido, y ¿tuyas quizas tambien?.
El pueblo no es tan gilipollas Panda Rosa.https://t.co/C046ywagXJ
Ana Rosa da la cara por Cristina Cifuentes y las cremas: "¿Nunca os ha pasado salir y que te pite el chisme?"https://t.co/55oYyBOAAr Holiii Anarosi!!!!!!, si que me ha pasado, pero lo había pagado previamente
— Frank kito (@peloxo1975) 3 de octubre de 2019
Bueno que Ana Rosa defienda a Cristina Cifuentes y la quiera justificar el tema de las cremas de que no las robó; que se las metió por despiste ....pero bueno me parece que toma a los espectadores como idiotas
— Indignada (@indignadaatope) 3 de octubre de 2019
Si Ana Rosa vol una resposta, li podem donar una de rotunda: "El chisme pita" o bé quan estàs robant, o bé quan has pagat el producte i els de la botiga han oblidat treure l'antirobatori. I en aquest cas, fins i tot els nens de primària saben quina és l'opció correcta. La resta, xerrameca per aconseguir distreure els espectadors. Ara bé, destaquem una última frase de Quintana, que anava sembrada: "Lo único que quiero saber es quién tuvo en su cajón guardadas esas cintas durante ocho años". Doncs molt fàcil, li pots preguntar a Inda. Collar-lo, com la reina dels matins que és. Però és clar, potser no interessa posar a prova al mestre de les clavegueres. Ves a saber si acaba traient alguna cinta més de la videoteca. Alguna molt més compromesa, i que sigui impossible de tapar.