Si 'TardeAR' de Telecinco és el gran fiasco de la televisió actual, es diu i no passa res. Especialment perquè malgrat el pèssim programa, el penós biaix editorial i la insuportable presència d'una radical de dreta extrema com Ana Rosa Quintana, l'espai té butlla divina. Quintana és qui mana a Mediaset, fins que Meloni i els hereus de Berlusconi no diguin el contrari. I fitxar Carlos Franganillo no és més que una operació cosmètica. Que semblin plurals, i tal, per continuar inoculant la dosi de caspa habitual als espectadors. Una audiència, això sí, en clara estampida: AR ja no és la reina. Ni princesa. És... una altra cosa.
El més adient seria parlar de passatge del terror, farcit de personatges a qui posar un micròfon a la boca és una autèntica temeritat, un avorriment i una vulgaritat. Especialment Mario Vaquerizo, cada dia més irrellevant, patètic i molest. Però clar, és l'star system fatxa que agrada a la mestressa. Després tenim altres presències que grinyolen, com la de Xavier Sardà. El català és un animal televisiu, un polemista de vella escola. Va pujar al vaixell de Quintana per diferents motius que endevinem: ego, pasta i una manera de colar el reencontre de 'Crónicas Marcianas'. Ocupa una cadira de tertulià des del primer dia, fent el paperot de superentregat a la causa quintaniana. Però Sardà és un rojo, i Quintana porta la camisa blava per sota del vestit. Són aigua i oli. No se suporten. Només els uneix l'aversió antiindepe. La resta... ni de conya.
L'exemple més visible, el que va passar fa unes hores durant el primer programa postvacances de Nadal. El tema de les mascaretes i la seva obligatorietat davant l'emergència per les epidèmies respiratòries, van ocupar part del debat. Quintana, obsessionada amb criticar el govern central, feia mofa de la mesura de les "autobaixes" de tres dies que estudia Sanitat. En tocar el tema de l'ús de la protecció exterior, apel·lava a la responsabilitat individual. Clar que sí, reina, sempre contra les normes... si no són de PP o VOX. I per aquí ha vingut el pollastre amb Sardà, perquè el català ha gosat tocar la cresta de la seva ídola, Isabel Díaz Ayuso: "Que en Madrid digan que puede no ser necesario ponerte la mascarilla cuando vas a un centro sanitario". Ah, no, guapo. Per aquí no. Ayuso no es toca.
"Ya empezamos a meternos con Madrid. Sardá, pareces del Gobierno, tío". El to despectiu i autoritari de Quintana no ha canviat gens ni mica amb l'entrada de l'any nou. Per molt menys han rodolat caps a Telecinco, Xavier, i sense haver de recordar-li els milers de morts abandonats a residències. Ara bé, o Sardà té la paella pel mànec o li importa tot un rave, cosa que ens semblaria fantàstica. "Y tú del de la Comunidad de Madrid". Frec a frec: "Yo soy del Gobierno de Madrid", reblava la presentadora, amb el bufó Vaquerizo fent de mini-jo: "Yo soy madrileño y a mucha honra". Sí, i unes quantes coses més no gaire honorables: negacionista del sentit comú i la intel·ligència més elemental, com va insinuar entre rialles en Xavier. La cosa està clara: això petarà. Acabaran malament. I no ens sorprendrà.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!