Ana Sandra Lequio, el nadó més controvertit, ja té 2 mesos de vida. 60 dies que han semblat 60 anys, però. L'exposició pública és exagerada, en ocasions inhumana. La seva mare-àvia, Ana Obregón, ha convertit la seva vida en un circ de tres pistes: des del moment que va néixer gràcies a un ventre de lloguer a Miami l'espectacle no s'ha aturat. El clímax va arribar quan va reconèixer el que molts es temien: que era filla del difunt Álex Lequio, mort amb 27 anys víctima del càncer. La seva última voluntat era fer àvia l'Ana i per això va conservar el seu esperma. Els detalls de l'operació, però, són tèrbols. L'actriu fa un relat que costa de creure, i la postura d'Alessandro Lequio, l'avi-no avi, no ajuda gaire. Tampoc el fet de pagar per portar una criatura al món, d'explotar a una tercera persona amb la gestació subrogada, de passar-se la legislació espanyola per l'arc de triomf i, no menys important, que la nena té de facto una mama a punt de fer 70 anys. El còctel és bestial.
Unes crítiques que ni l'Obregón ni la seva legió d'incondicionals ni tan sols toleren. Cada vegada que algú gosa qüestionar-la salten a la jugular. No és menys cert, però, que els comentaris negatius contra l'Ana tampoc són light, tot el contrari. Aquesta història no accepta equidistàncies ni mitges tintes. La petita va creixent aliena a tot el sidral. Arribarà el dia que algú li hagi d'explicar les coses molt a poc a poc, no serà fàcil. Potser l'Obregón ja no hi sigui quan arribi el moment, o sí, ves a saber. L'impacte serà fort, però de moment s'està estalviant un infern. El millor que li podia passar, la veritat. I es nota: la nena està preciosa, te la menjaries.
Ana Sandra Lequio, dos mesos de vida i una felicitació polèmica de la mare-àvia
Anita acaba de celebrar el 'cumplemeses' de la nena, una prova irrefutable de la seva obsessió. Rodoneta, innocent, molt bonica. El text ja és una altra història: la protagonista no és ella, més aviat és Aless Lequio, el pare mort. Obregón segueix sense superar la seva tràgica desaparició i projecta el seu patiment a través de la petita Ana Sandra. Escriu això: "Mi Aless, tu hija hoy cumple dos meses. Cada segundo de cada día le doy todo el amor que tanto te hubiera gustado poder darle. La abrazo por ti. La cuido por ti. La amo por ti. Y se que tu nos proteges desde allá donde estás durmiendo. Sois los amores de mi vida". El calfred no te l'estalvies, siguis team Ana Obregón... o no.
Crítiques furibundes a l'actriu pel missatge, li diuen de tot
Vivim una era estranya, la de les xarxes socials i l'exposició pública 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, 365 dies a l'any. Tot el que no va fer Ana Obregón amb l'Aless és el que està fent amb Ana Sandra. Millor dit: està fent el contrari. Ja no s'enfronta a la premsa ni l'amaga dels paparazzi. Ara la paparazzi és ella. Una ocupació que, evidentment, li genera crítiques brutals. I amb motiu d'aquesta polèmica felicitació, també. "El vacío no se llena con una vida humana, tendrías q haber adoptado un perrito", "menos publicidad seguro será más sano para ella y desde luego para ti también", "da pena que su mamá natural no esté presente", "apenas dos meses en esta fotografía y ya le ha robado su privacidad", "exhibiéndola como si fuera un trofeo", "explotación"...
La nena és un bombonet. Tot el que l'envolta, però, és amargura.