El català sonarà altra vegada a Eurovisió. Deu anys després de retirar-se’n per problemes econòmics i un desinterès polític, Andorra, que ja ha superat l’etapa d’austeritat, ja fa els comptes per tornar al festival, assegura en exclusiva per a En Blau el partit que lidera el Govern andorrà, Demòcrates: “RTVA tornarà a Eurovisió però, abans, s’ha de fer una valoració de costos”, un esdeveniment que, afegeix el centredreta taronja, “permet als artistes del país tenir una projecció internacional i difondre la nostra activitat cultural”.
Per la seva part, Andorra Turisme, l’agència que depèn del Ministeri homònim en mans de Liberals, socis dels demòcrates en l’executiu, avança que “tot i que és Andorra Televisió qui ha de decidir si hi torna, la veritat és que es tracta d’un espectacle amb gran ressò mediàtic, una oportunitat per situar la nació en el mapa però, més al detall, el que hauríem d’esbrinar és quin impacte té participar-hi i valorar-ho degudament”, encara que la formació blava és escèptica: “El concurs no ens sembla una inquietud de la ciutadania”.
El tripartit governamental, sorgit d’ençà de les últimes eleccions al Consell General la passada primavera, el tanca Ciutadans Compromesos, que va un pas més enllà que els seus companys de coalició emplaçant a la radiotelevisió a jugar directament el partit eurovisiu: “Tornar a la competició seria positiu, tot i que suposaria un cost important per l’emissora, si bé aquesta qüestió rau en la gestió del pressupost de què es disposa i de la priorització de projectes però, en qualsevol dels casos, estaria bé que es pogués assumir”.
Mentrestant, l’oposició no està per aquesta iniciativa. Si el Partit Socialdemòcrata descarta la tornada andorrana i defineix l’esdeveniment com “pompós, repetitiu, babau d’exhibicionisme i decebedor per la música i els intèrprets perquè el repartiment de punts no té res a veure amb la qualitat de les cançons”, els conservadors de Tercera Via, que en un primer moment es van comprometre a respondre, finalment han declinat de mullar-se perquè es troben ja en els preparatius dels comicis comunals del pròxim 15 de desembre.
Suports
Qui s’ha mullat sense embuts per aquest portal és Enric Castellet, l’exdirector de RTVA els períodes 1995-2005 i 2008-2010: “Vull que hi tornem pels periodistes que s’hi desplacen, les xarxes que en parlen i els milions d’espectadors que ho veuen perquè, tot això, es tradueix en una gran publicitat per a Andorra que difícilment es podria fer d’una altra manera”. El que va ser responsable de la radiodifusió pública dels Pirineus 12 anys conclou: “La decisió la té l’actual direcció, qui ha d’encapçalar el retorn a l’espectacle”.
A favor de la tornada s’hi sumen els ex representants. Si hi ha una artista que mou cel, mar i terra aquesta és Susanne Georgi (2009): “Fa dos anys que parlo del retorn amb polítics i la mateixa emissora, i pinta molt bé”. Per altra banda, Nick Gain d’Anonymous (2007), el grup de punk rock que es va quedar a les portes de la final, atribueix la mala sort a les regles: “Va ser una semifinal de 28 països”. Avui, n’hi ha dues i per la combinació del vot del públic i del jurat, hi ha més possibilitats que el país pugui classificar-se.
Després d’una experiència discreta, Bèlgica, Holanda i Txèquia han reconstruït la seva marca al concurs amb un gir de 360 graus. Marian Van de Wal (2005) aposta perquè Andorra segueixi els mateixos passos amb “una bona cançó, moderna i potent, que sigui diferent a la de la resta dels participants”. A més, per Jennifer Serrano (2006), és imprescindible que la televisió pública continuï defensant la normalització lingüística “perquè no hi ha res més bonic que poder compartir la llengua pròpia davant de tantes persones”.
La societat civil també en té ganes. Tant l’Associació de Músics Andorrans com OGAE Andorra, el club oficial dels seguidors de la competició al Principat, destaquen el bon paper del 2007, “una candidatura actual i fresca que va aconseguir connectar amb el públic”. Ambdues demanen concebre la futura participació com llavors, “un conjunt de factors, que no es triï per separat l’artista, cançó i posada en escena”, i posen data al retorn, el 2022, quan es compleix el 20è aniversari de RTVA a la Unió Europea de Radiodifusió.
Fins i tot, es podria recuperar la col·laboració amb TV3, la coproducció 12 punts del 2004, d’on va sortir escollida la solsonina Marta Roure, la primera representant andorrana del certamen. Els responsables d’aquest format, Oriol Sala-Patau i Àlex Terés, argumenten que, si es repeteix el programa, “el més important seria disposar del pressupost necessari per dur a terme una única gala, amb pocs finalistes, que fes un seguiment previ dels candidats per les xarxes socials, i que el guanyador pogués anar de gira arreu d’Europa”.
Participacions d’Andorra a Eurovisió (Manuel Rivero)
Xavier Mujal, el cap de la corporació pirinenca, ja avisava uns mesos enrere que necessitava la voluntat política per endegar la maquinària d’Eurovisió: “Encara que depèn de mi en darrera instància, ha de ser una iniciativa de país”. Ara, el vent bufa a favor. La nació demana un nou projecte eurovisiu que sigui econòmicament sostenible, impliqui a la població, prioritzi el talent nacional, posi a Andorra en el mapa aprofitant la promoció que representa el festival i contribueixi en la internacionalització de la llengua catalana.