Corria el mes de gener de l’any 2013 quan Andrea Fuentes va decidir retirar-se de la natació sincronitzada i donar per acabada una carrera brillant com a esportista, amb només 29 anys. El motiu? No estava a gust amb els canvis a l’equip després de la sonada destitució d’Anna Tarrés al capdavant de la Selecció. Després de dues dècades dedicades a l’alta competició, la medallista olímpica catalana va fer una passa enrere i va començar a dedicar-se exclusivament a formar noves atletes. Una nova vida com a professora prou exitosa. Tant, que el darrer mes de setembre la van nomenar seleccionadora nacional dels EUA.
EFE
Medalla d’or als Mundials del 2009, doble plata als Jocs de Pequín 2008, plata i bronze a Londres 2012... èxit rere èxit fins acabar dirigint la selecció del país on va néixer la natació sincronitzada. Andrea Fuentes té la missió de rellançar un equip i un esport que van a la baixa als EUA des dels èxits aconseguits als anys 80 i 90 del segle passat. A l’horitzó més immediat de l’entrenadora de Valls, les Olimpíades de Tokio 2020.
Al novembre del 2018, ara fa vuit mesos, l’Andrea Fuentes es va mudar amb la família a Califòrnia i va iniciar la seva nova etapa professional. La nedadora catalana s’ha instal·lat a San Francisco amb el seu home, el gimnasta barceloní Víctor Cano, amb qui es va casar l’any 2013, i els seus dos fills, en Kilian (nascut l’any 2014), i la Sira (que va néixer al 2017).
A tocar de San Francisco hi ha Moraga, la localitat on treballa amb l’equip estatunidenc de natació sincronitzada. Allà hi passa les hores, entrenant a les piscines d’una escola superior les noies que lluiten per ser les properes campiones mundials de la seva modalitat.
Andrea Fuentes ha tornat no fa gaire a Barcelona. Va ser al maig, quan la ciutat va acollir les World Series. L’equip estatunidenc, que hi va participar, va mostrar aleshores certes millores i una bona disciplina. Qualitats que duen el segell de la nedadora catalana, que lluita per dur a l'èxit la renovada selecció nord-americana.