La Comunitat de Madrid ha celebrat el 2 de maig a lo grande, és a dir, amb pollastre majúscul. Isabel Díaz Ayuso ha convertit la seva cap de protocol en portera de discoteca i ha apartat de mala manera el ministre socialista Félix Bolaños, que volia pujar a l'escenari d'autoritats malgrat que no l'havien convidat oficialment. Una escena pròpia d'una taverna a les 4 de la matinada, però no: això és Madriz, això és la llibertaz que està venint de Can Gavina. Estem avisats.
A banda d'aquest espectacle lamentable, la jornada ha tingut d'altres actes protocol·laris com la imposició de les Medalles d'Honor de la Comunitat. Una cerimònia que no ha tingut el rebombori d'aquell esperpent d'Ayuso i Nacho Cano, amb el compositor agenollat fent el paperot de la seva vida. Després vam entendre el perquè de tanta gara-gara; el govern Ayuso era un gran mecenes del creador de Mecano. S'havia de tornar favors, de fer campanya, d'exaltar l'heroïna de l'espanyolisme. Enguany el guardonat era un actor molt veterà, Andrés Pajares. Un mite del destape, de les pel·lícules amb Fernando Esteso, i que fins i tot va guanyar un Goya per 'Ay, Carmela'.
Andrés Pajares rep la Medalla de Madrid amb 83 anys
Pajares, però, és molt més que un actor molt conegut de la dècada dels 70, 80 i 90. A ell no li agrada gens recordar-ho, però principalment i durant molts anys ha estat un personatge habitual de la crònica rosa, amb episodis molt passats de voltes. Les seves relacions amoroses i matrimonials, els seus fills i més d'una sortida de to considerable formen part d'una biografia de la que fuig, però és allà, a l'hemeroteca. Va ser molt meticulós en l'elaboració de la sèrie documental 'Pajares y CIA' d'Atresmedia; aquesta vessant frívola i escandalosa va ser tractada de puntetes per exigència de l'Andrés, que no vol rotllos ni guerres. Està molt tranquil a casa seva amb la seva tercera esposa, i només surt de casa si hi ha algun homenatge. Poc més.
Andrés Burguera, el fill díscol de Pajares, reapareix molt canviat amb 56 anys
Precisament el que li ha brindat la Comunitat madrilenya, un acte en el que hem tornat a veure un dels seus fills més díscols: Andrés Burguera. El més granadets recordem les seves intervencions al Crónicas Marcianas de Sardà, les baralles i vergonyes familiars exposades davant de tota l'audiència. Volia ser actor, però no va acabar de quallar mai. Per això va acabar canviant de professió passant a ser tripulant de cabina d'una aerolínia. La relació amb el pare sempre va ser tibant tirant a dolenta, però tot això ha canviat i ara no se separa del pare. Per això era un dels familiars convidats a la cerimònia. Això sí, hem hagut de mirar dues vegades la gravació d'Europa Press, quin canvi. Té 56 anys i comença a notar-se en el seu aspecte, ben conegut per l'estil play-boy cràpula. Comparin i veuran.
La pregunta és: què haurà fet Mari Cielo Pajares, l'altra i peculiar filla de l'Andrés? Història del safareig, sens dubtes.