L'argentí Andrés Calamaro és un d'aquells artistes que forma part de la banda sonora de moltes generacions. Autor o intèrpret de cançons que són himnes, de versions delicioses d'altres cantants, de composicions agosarades i punyents. En algun moment del camí, però, el vam perdre pel camí. Ni la seva música enganxa, ni les lletres són tan colpidores, ni tan sols la seva figura excessiva i de vegades poètica resulta atractiva. Bé, tret dels simpatitzants de l'extrema dreta, a qui va declarar la seva admiració. O dels antiindepes, és clar que sí. O dels aficionats a la tauromàquia, que tenen l'Andrés com a un dels seus defensors més ferms. Sempre que es mulla, ho fa cap al mateix cantó, vaja. Per això i per presentar l'enèsim disc de col·laboracions amb d'altres estrelles de la música interpretant els seus hits, va ser el convidat de Pablo Motos a 'El Hormiguero'. I allà que el vam veure, molt més presentable que als vídeos que penja a Instagram, totalment col·locat i divagant. Per exemple, en aquesta gravació en ple confinament pel coronavirus. Un desgavell. 

Andrés Calamaro a 'El Hormiguero' / Antena 3

Tot i passar per perruqueria i maquillatge del xou de Motos i de la prohibició de fumar a l'interior d'espais tancats, la llegenda del Calamaro passat de voltes és inseparable del personatge. I com que molts espectadors només l'han sentit cantar, no estan acostumats a veure'l mantenir una conversa aparentment civilitzada. Tampoc és que posi gaire de la seva part per semblar més o menys normal: entre les ulleres de sol, els gestos fent morritos i ganyotes i un estil molt particular amb la parla, la xarxa tenia material suficient per desfermar les mofes. La pregunta és senzilla: "¿qué se ha tomado?". Entre les possibles respostes, la majoria anaven en la mateixa direcció: una per a la que els miralls són molt demandats. El mateix artista en feia broma: al seu camerino sempre hi ha d'haver "un espejo. No digo si vertical u horizontal". Si necessiten més pistes, poden escoltar alguns dels seus discos més famosos, des de "Honestidad brutal" a "El salmón". Eren els seus anys de glòria, fosca però glòria. S'ho passaran bé i trobaran les respostes. I si no, poden fer una ullada a Twitter i veure el que en diuen. I tranquils, que l'Andrés no hi serà per fotre'ls la bronca. Les xarxes no van amb ell. 

Andres Calamaro sense ulleres de sol i Pablo Motos amb el disc "Dios los cría" / Antena 3

Andrés Calamaro tocant-se el nas amb Pablo Motos / Antena 3

En una cosa si que hem avançat amb Calamaro: per molt que alguns se'n queixin, ja no cal un traductor simultani per entendre de que coi en parla. De fet, ara en parla: hi ha entrevistes de televisió en les que només emet sons no compatibles amb la llengua dels humans. I potser per aquí va la cosa: pensar que no ets humà, si no un semidéu o un il·luminat. Ves a saber.