El cantant argentí Andrés Calamaro ha acabat per confirmar el que fa temps que s'intuïa: és un simpatitzant més de l'extrema dreta. L'autor de hits com "Estadio Azteca" o del celebrat disc "Honestidad Brutal" ha compartit una publicació en el seu Facebook en el que analitza els debats electorals, arribant a la conclusió de que "prefiero el vértigo de los patriotas y reaccionarios, a su manera me representan mas que los moderados", en una clara al·lusió a Vox.
Ciudad Magazine
"Más se perdió en Argentina", diu l'artista reconvertit en consultor polític, que fa uns anys va abandonar la seva moderació política arran de la prohibició dels espectacles taurins a Catalunya, abraçant posicions intransigents amb la part de la societat que estava d'acord amb l'abolició de l'espectacle (de maltractament) animal. Ara, els seus referents són el filòsof (i expert en tota mena d'experiències amb les drogues) Antonio Escohotado, declarat simpatitzant de Ciudadanos, l'intel·lectual i màquina sexual Fernando Sanchez Dragó o un torero com José Antonio Morante, el de la Puebla, acèrrim seguidor de la formació de Santiago Abascal. La posició de Calamaro ha trasbalsat els seus seguidors: Molts l'idolatren i no qüestionen les seves actuals bajanades, però molts altres estan pensant ja en com desfer-se de la seva col·lecció de discos.
No sé como te atreves a venir a un país que te ha acogido con los brazos abiertos a hacer proselitismo para un partido fascista. Eres un indeseable.
— Corto Maltés (@CortioMalties) 25 de abril de 2019
Parece que ya no le dan Bolos. Hay que ganarse el pan. O es que añora a la junta militar.
— Andrés P (@parreno_andres) 25 de abril de 2019
Me gustan los toros, me gusta el Calamaro músico, Honestidad Brutal puede ser mi disco favorito, pero tú estás como unas maracas 😂
— Jesús AR (@JesusAr81) 25 de abril de 2019
Querido Calamaro: A ti y al admirado Morante va a pagar por veros vuestra madre a partir de ahora. Servidor nunca más.
— Óscar Cuevas (@CuevasMoral) 25 de abril de 2019
Es nota que Calamaro fa temps que no viu el seu millor moment com a creador, i té molt de temps lliure per dedicar-lo a d'altres temes. Potser faria bé d'intentar reconduir la seva carrera, marcada pels daltabaixos creatius, himnes generacionals i un currículum d'excessos amb diferents substàncies que potser són la raó de la seva deriva política. Una llàstima, pibe. Hasta más ver.