Ni en qualitat de vida, ni en salari, ni en educació, ni en sanitat, ni en sexe, ni en polítiques de conciliació, ni en nivell d'anglès, ni en xarxes de comunicació, ni en humor. Ni fins i tot en festa. Espanya no encapçala cap d'aquestes llistes a nivell mundial. De fet, tot el contrari. En alguna d'elles es troba en unes posicions lamentables comparades amb molts altres països.
Aquest dijous Andreu Buenafuente va fer un monòleg brutal, rotund, demolidor, sobre la situació que s'està vivint a Espanya. I ho va fer com en ell és característic: amb grans dosis d'ironia i molta càrrega d'humor, com no podia ser d'una altra manera. El còmic català va començar el seu Late Motiv de Movistar+ amb 8 minuts imperdibles que haurien de fer reflexionar més d'un. En un país on especialment els polítics unionistes tot ho resolen amagant els problemes sota la catifa de la bandera espanyola i omplint-se la boca dia sí, dia també, amb la unitat d'Espanya i el "indepes caca", sembla que moltes altres qüestions estan sent abandonades. Però tranquils, que de cara a les eleccions segur que això canvia i parlaran dels problemes que té el país.
Perquè les dades són per posar-se a plorar ... O per prendre-s'ho a broma, sempre i quan es faci amb la gràcia i sarcasme de Buenafuente. Només cal veure que en qualitat de vida, Espanya ocupa el lloc 26: "Somos como el Madrid de Solari. Claro, es que en el nivel de salario estamos en el puesto 22... ¿Cuál es el primero? Suiza. Que te digo una cosa, como español os lo digo: 'Suizos... De nada, ¿eh?'. Si nuestros ricos van a dejar el dinero allí... Bueno, allí lo dejó Bárcenas". En sanitat millora la cosa, però el vuitè lloc és lluny del primer, que pertany a... Andorra: "Que está aquí al lado, y esto también lo cuento como victoria nuestra: la mitad de la sanidad de Andorra la han financiado los Pujol... Y son muchos". Pam. Buenafuente en té per donar i per vendre.
"¿Qué marca realmente la calidad de vida? El sexo... Vamos novenos. No digais 'oh...' porque culpa mía no es. Además, no es tan importante la cantidad, sinó la calidad". El primer lloc ocupat pels grecs sorprèn el monologuista. Igual que el fet que Singapur tingui el millor sistema educatiu del món: "Y eso que no hay sede de la Universidad Rey Juan Carlos... ¿Qué está pasando?". L'educació es medeix, per exemple, amb el nivell d'anglès. Escoltant Soraya, Rajoy, Botella i companyia, no és d'estranyar el patètic lloc 32: "¡Oh, my God! ¡What the fuck! ¿How it's possible?". També es fa difícil de creure, per Buenafuente, que Espanya ja no sigui el millor país per la festa: "Nos ha pasado Holanda. Y eso no puede ser, porque va a haber una fuga de cerebros y se nos va a ir del país Froilán. Y eso sí que no".
Fins i tot en humor, hi ha algun país que supera Espanya, per exemple, el número 1 a la llista, els Estats Units. D'acord, ells tenen a Donald Trump, però es fa difícil que hagin superat un país amb Felip VI i Joan Carles, amb les Cristines Seguís i Eduardos Indas, amb els Casado, Rivera i Abascal... Però els espanyols poden estar tranquils, que encara continuen al capdavant en una cosa. En facherío? No -o també-... "No nos vengamos abajo porque nosotros también destacamos en cosas y hay que celebrarlo: España es el país con mayor número de bares del mundo".
260.000 bars... Surt a un bar cada 175 persones... No fa falta afegir res més.