Va ser el primer en fer un teleprograma des de casa quan va esclatar la pandèmia del coronavirus. Andreu Buenafuente, sempre al servei de l'humor, i més en temps de crisi, va començar una versió confinada del seu Late Motiv quan tot això va fer-nos endinsar en una nova realitat.
Ara, però, ha tornat a la seminormalitat, mica en mica, i a l'espera de com es recondueixi la cosa, ha tornat a fer programa des del plató. Paral·lelament, el còmic català presenta el seu llibre més íntim, Reír es la única salida, una mena de diari personal escrit entre el 2016 i el 2018 on s'obre en canal i reflexiona sobre l'humor 25 anys després de fer el seu primer monòleg a TV3, al Sense títol. Un humor sense el qual no podria viure. "Es una suerte de autoterapia, más que curar, la comedia es paliativa, es un refugio", se sincera Buenafuente en una entrevista a El Mundo.
@LateMotivCero
Un refugi que li ha servit per transitar per tot, pels bons moments, com el naixement de la seva filla, però també pels no tan bons: "En los momentos más duros era como si en la productora hubiera un señor con un violín tocando una canción triste". Cançó trista que també deuria sonar damunt el cap de l'humorista català amb tot el tema del procés. Li pregunta el diari que "los años que relata en el libro coinciden también con su traslado de Catalunya a Madrid y los momentos más tensos del procés...". I Buenafuente no defuig la qüestió, confessant com de malament ho va passar i quina és la seva postura: "Ha sido muy raro. Hubo momentos en los que no me sentía cómodo ni en Barcelona ni en Madrid". Per què? Perquè Buenafuente "no veía diálogo ni camino y era muy doloroso". I ara què?: "Ahora parece que un problema de la gravedad de la pandemia se lo come todo, pero en este país tenemos todavía un montón de fracturas pendientes de solucionar".
@andreubuenafuente
Veurem quan tot això acabi què passa. El que és segur és que Buenafuente hi aportarà el seu granet de sorra, com sempre, des de l'humor.