Andreu Van den Eynde és més que un advocat. El seu bon caràcter l'ha fet popular més enllà dels tribunals i els programes d'anàlisi del procés. El defensor d'Oriol Junqueras és una rock star, toca en un grup de música transmetal. Al judici va tenir un moment meravellós: al seu ordinador portàtil lluïa una enganxina amb missatge contra els abusos policials als EUA: "Black lives matter (Les vides dels negres també són importants)". El seu compte de twitter inclou meravelles com aquesta reflexió.
Els advocats esmorzen molt als bars propers als jutjats. I a Van Den Eynde li acostuma a passar que la llet del cafè li posen tèbia i la vol com lava de volcà de l'infern. En pocs minuts té centenar de comentaris. Fins i tot un d'un cambrer que li aclareix, amb bon to però certa desídia típica de cambrer bregat: els cambrers no tenim telepatia.
Els tuits sobre situacions quotidianes són sempre, els millors. Centenars de bones respostes:
Van den Eynde és molt bon advocat. I a segons quins bars caldria aplicar-los el Codi Penal.