Hi ha persones que són un tresor. Seriosos, rigorosos, professionals, humans. Gent que es fa estimar pel què i el com. I un d'ells és l'advocat Andreu Van Den Eynde, defensor d'Oriol Junqueras i Raül Romeva al judici al Procés. Espanya ha castigat durament els líders independentistes, però no ha estat pas per la incansable feina del lletrat, del que s'ha sentit orgullós tot un poble. L'Andreu s'ha guanyat el respecte i l'estima de molts ciutadans de Catalunya, i les seves manifestacions públiques són tingudes en compte com a opinions ben fonamentades, difícils de rebatre per la seva contundència i claredat diàfana. Ho ha tornat a fer, en aquest cas al voltant de la Cimera del Clima celebrada a Madrid, que s'ha tancat de forma decebedora. Una decepció que, molt probablement, és la que l'ha portat a compartir un jurament solemne en relació a la classe política i al futur del planeta Terra, així com el de les generacions que estan per arribar.
Van Den Eynde, expert en lleis, sap molt bé el que significa l'expressió legítima defensa, a la que apel·la sota promesa per combatre l'agressió de l'espècie humana (i la política) contra l'únic hàbitat de l'ésser humà, que insisteix en agredir-lo sense prendre mesures dràstiques. "Juro no votar mai més qui no treballi seriosament contra l'emergència climàtica", ha dit, una dels compromisos més ferms que s'han sentit durant aquest dies de la COP25, exceptuant veus com la de (la vilipendiada) Greta Thunberg o dels col·lectius indígenes, que veuen amenaçada la seva supervivència pels interessos de les oligarquies i els governs negacionistes de la catàstrofe climàtica. El jurament és valent i lapidari, i malauradament podria deixar-lo sense votar mai més a unes eleccions, almenys mentre continuïn els tics i les postures cíniques amb aquest gravíssim problema. La xarxa l'aplaudeix, tot i el regust a derrota que hi desprèn.
Andreu Van Den Eynde: un home valent, exigent i assenyat. Acompanyar-lo sempre compensa, tot i les travetes i els obstacles que ens trobarem en el camí.