Parlar de Andreu Van Den Eynde és parlar d'una de les persones més populars de Catalunya. S'ha guanyat el respecte i l'admiració de la majoria dels ciutadans del país gràcies a la seva tasca defensant Oriol Junqueras i Raül Romeva al judici al Procés, dient tot allò que els poders fàctics espanyols no volen sentir. La sentència del TJUE reconeixent la immunitat del vicepresident de la Generalitat, condemnat a 13 anys de presó per sedició, ha estat la cirereta d'una trajectòria magistral en el terreny professional. Fora de l'àmbit judicial, Van Den Eynde és menys conegut, però cada detall de la seva vida privada fa que ens agradi més i més. I una de les seves passions, la música, ens acaba de brindar una imatge impossible d'oblidar. Tot i ser guitarrista de Vientos de Poder, un grup de trash metal, Eynde disfruta amb ritmes més 'bailongos'. El seu 'groove' ballant i cantant funk és innegable, com demostra al videoclip de la mítica banda barcelonina Fundación Tony Manero.
"Mama, surto en un videoclip!", ha escrit l'Andreu, compartint el vídeo que el grup ha elaborat amb amics i seguidors, i que suposa un regal nadalenc que anticipa el que serà el seu pròxim treball, previst per a l'abril de 2020. La cançó es titula "Nos une el boogie", i entre els convidats hem trobat el genial 'cameo' de l'advocat nascut a París. Van Den Eynde canta i balla al ritme d'un tema molt discotequer, i analitzant la seva intervenció només podem somriure: un penalista cantant sobre "chorizos" i "camellos", amb un pòster de pistoles, una katana (o alguna cosa semblant) a l'esquena i les seves inseparables guitarres elèctriques. Espaterrant.
La llista de coses que ens fa sentir Van Den Eynde com un germà, un amic íntim i un ídol s'amplia: llibertat, drets, democràcia i funky, molt de funky. Ens uneix el boogie, i tant. Bon nadal, Andreu!