Dimarts de nostàlgia a TV3. Els espectadors més veterans van sentir una fiblada a la memòria sentimental. El 1984, fa ja 37 anys, cada dimarts TV3 emetia un programa d'entrevistes i actuacions des d'una discoteca desapareguda del Paral·lel, Studio 54. Era l'Àngel Casas Show.

Els millors convidats del món entrevistats en català. Les audiències eren siderals i encara ara se li reconeix a aquell periodista musical el talent, la intenció i el mèrit. L'Àngel Casas ja té 75 anys i ha perdut les dues cames per una malaltia durant el confinament. Va patir una greu infecció hospitalària després d'un trasplantament de ronyó. 

Casas segueix igual, el programa va ser un èxit: apoteòsic 20% de share pel reportatge i 18,3% el programa especial presentat per Lídia Heredia després.

Àngel Casas, TV3

El primer plano del reportatge és dur: Casas a casa seva en cadira de rodes elèctrica sense la pròtesi de les cames. Avança al seu ordinador per escriure. Ara fa poesia. Les seves memòries serien un èxit, si explica tot el que hi ha al darrere de programes com Un dia és un dia de TVE o el mític Àngel Casas Show de la primera TV3.

D'entre totes les anècdotes que va explicar, una va glaçar la sang dels espectadors. Té a veure amb la mort.

Antoni Castejón, TV3

Àngel Casas: "La TV no és cultura. La tele mata. Me'n recordo del primer home del temps de TV3, l'Antoni Castejón. Li escrivien que s'aprimés perquè tapava Tortosa amb la panxa. Recordo un migdia que va sortir per la porta traient foc pels queixals, amb els ulls encesos.

Em va dir "Aquesta gent ha decidit canviar i no volen fer la meteorologia científica. Volen fer espectacle amb l'Alfred Rodríguez Picó. Això no pot ser, hem marcat una línia seriosa amb això...'. A la tarda es va morir d'un infart".

Àngel Casas explica la mort d'antoni Castejón, TV3

Una dissortada mort, la de l'estimat Antoni Castejón, que no va ser l'única. Anys després moria un altre home del temps de TV3, l'enyorat Toni Nadal. L'audiència va entrar en shock amb aquesta notícia. Un altre meteoròleg de la competència, Abel Queralt de 8tv i RAC1, se'n fa creus:

Àngel Casas sentencia que la tele mata. Ell ha sobreviscut a les dues amputacions de cada cama i a un trasplantament de ronyó. Ara bufa les espelmes dels 75 amb les seves guapíssimes netes.

És un mite de la TV:

El programa posterior amb l'Àngel Casas al plató 1 de TV3 simulant aquell Studio 54 va durar 2h i mitja i va seguir sent un imant gairebé fins a les 2 de la matinada. Es pot recuperar al web de TV3.  Líder absolut de totes les cadenes.

L'última nit de l'Àngel Casas a TV3 era en realitat la nit dels espectadors. Tots es van sentir 37 anys més joves amb el grandiós Àngel Casas Show.

I no, la seva mare no es deia Show.

----

Sobre el seu infern hospitalari, el programa hi va passar de puntetes. Tot va començar amb un càncer al costat del pàncrees detectat l'any 2013. Casas viu a Sant Just Desvern i li toca l'Hospital Moisès Broggi al costat de la seva estimada TV3.

Li fan un trasplantament de ronyó el 2020 i allà comença l'infern de les complicacions post-operatòries que van comportar-li una infecció greu (calcifilaxi) que ha acabat amb les dues cames amputades.

"Els metges no entenen que jo estigui viu (...). Una ferida a la cama resulta ser una malaltia rara, calcifilaxi. La cama s’infla de líquid com si estigués a punt de rebentar i el dolor és terrible, insuportable. Cridava, plorava de dolor. (...)  Durant la revetlla de Sant Joan del 2020, entre petards i coca, m’amputaven la cama dreta. (...) en plena pandèmia, la meva dona no podia venir a veure’m i, al llarg de cinc mesos, de maig a setembre, fins a sis vegades li van dir, per telèfon, que estava a punt de morir-me".

Ben viu. I molt necessari. Un Àngel.