Àngel Llàcer és, sense cap mena de dubte, dels artistes catalans més prolífics i estimats de la televisió i els escenaris teatrals. Actua i dirigeix espectacles amb mà mestra. Comptar amb ell en una obra teatral és sinònim d'èxit. Per no parlar de la seva faceta com a histriònic jurat de Tu cara me suena, on és l'ànima de la festa.

@angelllacer_oficial

Llàcer és una d'aquelles persones que viuen la seva professió al màxim. El talent es treballa. I ell n'és un exemple. No para. Fa de tot. Treballa i treballa. Se centra en la seva feina i procura no desviar-se amb consideracions sobre d'altres qüestions paral·leles: "Cada uno que encuentre la reivindicación que quiera. Yo no voy a reivindicar nada. Yo te voy a mostrar como soy. Tú si quieres sacar tus conclusiones, las sacas. Y si no te gusto, te das la vuelta y te vas".  És la seva declaració d'intencions al diari El Mundo, parlant del missatge de La jaula de las locas. Ell parla molt. Però sobre els temes extraprofessionals, parlen els seus treballs. Llàcer, però, es mulla més de l'habitual.

@angelllacer_oficial

Per exemple, revelant si convidaria algú com Santiago Abascal a veure una obra com la que representa ara, on es parla molt dels drets del col·lectiu LGTBI: "No sé si la entendería. La verdad es que la política no me interesa nada. Cuando ya has visto dos debates de políticos, no miras más porque siempre es lo mismo. Nunca resuelven nada ni llegan al fondo de la cuestión. Al final, han pervertido tanto su profesión que lo único que quieren es poder. Piensan en su carrera". 

Europa Press

Llàcer, acostumat a puntuar fent de jurat, suspèn la classe política. No és l'única menció que els hi dedica. Pregunta el diari: "¿Lo mejor para sobrevivir al conflicto catalán es hacerse el sueco?". Ell ho té clar: "A veces, involucran a la gente de la calle y otras veces, no. Que cada uno piense lo que le de la gana. No pasa nada por ser españolista o independentista o elefantista".

@angelllacer_oficial

Llàcer no és suec, és de Barcelona. Mai no ha expressat en veu alta els seus sentiments respecte la independència, però té les coses clares. A què respon tot això?, es pregunta ell mateix, "Igual es porque aún existe mucha gente que vivió la Guerra Civil. No está muy lejos. Aun está ese sentimiento de la gente que vivió la posguerra y el franquismo. Ha habido un dolor, una agresión y tú te defiendes". I torna a treure un dels seus cavalls de batalla en aquesta qüestió: "Todo el mundo debería votar". També, faltaria més, els catalans, com ell. El Mundo insisteix, però es troba un Llàcer rotund: "¿En una consulta sobre la independencia?". Resposta: "Claro. Es como cuando tienes un dolor y quieres saber qué pasa. ¿Por qué ese miedo a saberlo? Hay mucha gente que es así y no va al médico porque no quiere saber que lo que tiene. Pues es lo mismo. No vamos a dejar votar a los catalanes para no saber qué está pasando. ¿Qué miedo hay? No lo entiendo". Ni ell, ni milions de persones. "Miedo a que salga que sí", afirmen al mitjà. "Debe ser ese miedo, claro".