La informació és vida. No hi ha cosa que detesti més la gent que no estar informada de qualsevol cosa que passi. És normal, quan tot el teu entorn parla d'un fet que tu no domines, pots arribar-te a sentir, inclús, desplaçat. La carrera dels mitjans de comunicació per ser els primers a donar una notícia ha deixat moltes pífies que no s'esborraran mai. Realment és complicat perquè la gent vol la notícia al moment, ràpida de llegir, però de qualitat i, normalment, quan s'ajunten aquests tres factors, algun falla. Algú que sí que ho aconseguia sempre era Ángel Martín, en els seus informatius matinals per estalviar temps a la gent. Era una bona iniciativa perquè el presentador aconseguia informar els seguidors dels fets més importants del dia en un període molt curt de temps, un màxim de tres minuts.
El que havia estat una iniciativa espectacular en el temps de la pandèmia, on la desinformació sobre el coronavirus estava en auge, va tancar el seu cercle el passat 15 de novembre. Així ho anunciava en l'últim informatiu: "Hoy la noticia es que este proyecto se acabó. Ya está, así de simple. Intuyo que esta decisión pellizcará alguno y dará absolutamente igual a otros...". Va ser un dia trist. A nosaltres ens encantava escoltar l'elecció de les seves notícies. Amb aquest informatiu matinal hem crescut i ha deixat moments memorables, per nosaltres, però també per a ell. De fet, en el final d'un informatiu va explicar la publicació del seu llibre Por si las voces vuelven, que parlava sobre l'episodi en què va patir el seu brot psicòtic. Probablement, la història del brot ja la conegui tothom, però en un pòdcast amb Uri Sabat s'ha obert parlant sobre el dia que va marcar un abans i després.
El presentador directament li pregunta: "¿Tuviste un brote psicótico?" i ell, no té cap problema a parlar del que va viure. "Encontré un día concreto en el que desde donde estoy ahora, sé que todo estaba ya en otro sitio", Ángel Martín, després de tot recorda el dia. "Hay un día en el que yo estoy en una bañera. O sea me estoy dando un baño. De repente tengo una idea y me da mucha rabia no tener donde anotar esa idea. Y entonces empiezo a fantasear con la idea de que bien vendría tener en la cabeza una caja fuerte donde poder ir guardando las cosas, pero de forma intocable. Entonces ese día de repente yo escuché una voz que lo que decía era: 'si quieres la podemos crear ahora'. Y entonces, yo ese día empecé a hablar con esa otra voz. A esa voz le pregunté: '¿esto por qué no lo sabía hasta ahora?'. Y la voz me vino a decir: 'bueno es que hay muchas cosas que tú no sabes' y entonces ahí yo creo que ya se abrió un mundo de qué está pasando aquí".
La declaració posa la pell de gallina i, inclús sorprèn, que l'Ángel Martín pugui explicar-ho així, sense pèls a la llengua. Realment, si ha escrit un llibre és normal, però aquesta valentia és per aplaudir. Per això serveix, per trencar el tabú. El presentador català és un bon exemple per demostrar que és necessari superar les barreres de l'estigma. Encara que ell hagi escrit el llibre per a ell mateix, per "si las voces vuelven", la lectura està totalment recomanada.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!