Ja fa molt de temps que Àngels Barceló no se n'amaga a l'hora de parlar sobre Catalunya i més concretament, sobre l'independentisme. La periodista catalana, des de fa molt de temps a la Cadena SER, desbarra dia sí dia també quan es posa estupenda i digna analitzant què passa a Catalunya des del seu punt de vista absolutament embogit i abraçant el discurs anti-indepe de la caverna mediàtica madrilenya. I ara, amb una Diada pel mig, no ha perdut l'oportunitat de tornar a carregar els neulers. No fins el punt dels deliris de la ultradreta de voler canviar de dia la Diada, però Déu n'hi do com se les gasta la locutora que fa temps que va perdre el pols real de què passa a Catalunya, ara que viu a Madrid.
A la tertúlia post Diada d'Hoy por hoy un dels tertulians, Eduardo Madina, exdiputat socialista al Congrés, parla del "'Aberri Eguna' ('El día de la patria vasca'), el día de todos los vascos. Nuestro ejemplo era la Diada, el día de todos. Ese era nuestro modelo, la Diada de los años 90, al principio del cambio de siglo, cómo convive Cataluña frente a cómo convive aquella Euskadi de sangre. Ese es un espejo que se nos ha roto en mil fragmentos y por nuestra parte ya no funciona". I la Barceló s'hi abona, tirant de nostàlgia i dibuixant una ciutadania excloent a Catalunya: "Sobre esto que decías que era el día de toda la sociedad catalana, déjame que te diga una cosa que quería decir a las 8 que después se me ha pasado, cómo nos han arrebatado a los catalanes un día que era de todos los catalanes. La celebración de la Diada, la manifestación de la Diada, era la manifestación de la exaltación del catalanismo, los que queríamos el reconocimiento de nuestra identidad, un hecho diferencial. Y cómo nos ha sido arrebatada. Yo fui con mi padre a la manifestación del 76 después de la muerte de Franco, y no tenía nada que ver. No lo digo con malestar, lo digo con profunda tristeza, cómo hemos sido expulsados y cómo se ha arrebatado algo que era de todos".
La xarxa no ha trigat en recordar-li que no tot s'hi val quan tens un micròfon al davant, que cal ser més curós i no mentir descaradament com ho ha fet ella:
El més trist no és només que ho digui, sinó que es creu el que diu.