Les passades eleccions han provocat un curiós efecte dòmino en segons quines formacions polítiques. El daltabaix a les urnes que es va endur especialment el PP ha generat un reguitzell de declaracions i reaccions que haurien de fer avergonyir més d'un, si és que encara recorden el que és la vergonya. 66 diputats al Congrés pels populars, 123 pel PSOE de Pedro Sánchez. I el CIS ja ho va avisar. Però llavors, el 9 d'abril, Pablo Casado anava pels faristols com si ja fos el president del govern i es permetia el luxe de fer discursos humorístics que avui, un cop rescatats de l'hemeroteca, l'han deixat en ridícul.
@pablocasadoblanco
Però Pablo Casado està disposat a agafar-se a la seva cadira, ja no de president del govern, sinó de líder del PP, no fos cas que comencin a empènye'l cap al precipici. Però al pas que va potser no acaba ni de president de l'escala de casa seva. Vista l'hecatombe electoral, ara Pablo Casado s'ha posat la capa de defensor del 'centredreta' i va donant copets als seus companys de trifachito, com els van batejar a El Jueves, per anar-los col·locant als extrems. Ara sí, després que durant la campanya semblés que s'anés a desintegrar si pronunciava les paraules "Vox es extremaderecha", ara ho ha dit amb totes les lletres. Un oportunisme agònic ridícul:
Però si el algodón no engaña, Casado, i d'altres, tampoc. Ara que alguns han vist que Espanya ha votat el socialisme de Sánchez, ara que el missatge radical que alguns van triar no ha servit, ara, tots volen anar a parar al mateix lloc. Quin? El centre. Massa gent, com ha avisat l'escriptor i professor Antón Losada en un tuit demolidor:
Normalment, als centres històrics de la ciutat és on van els turistes. Veurem si la trajectòria política de Casado és de llarga durada o si en el PP fa com els turistes: quatre fotos i marxar.